Síndrome del piriforme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaSíndrome del piriforme
Tipusdolor pelvià
Especialitatneurologia
Classificació
CIM-10G57.0
CIM-9355.0
Recursos externs
eMedicinearticle/87545
MeSHD055958
Modifica les dades a Wikidata

La síndrome del piriforme (o síndrome del múscul piriforme o síndrome del [múscul] piramidal [de la pelvis] o senzillament síndrome pririforme)[1] és un trastorn neuromuscular que es produeix quan el nervi ciàtic és comprimit o irritat pel múscul piramidal de la pelvis o piriforme causant dolor, formigueig i entumiment a les natges i al llarg de la trajectòria del nervi ciàtic descendint per la part inferior de la cuixa i fins a la cama. El seu diagnòstic és complex a causa de poques proves de diagnòstic validades i estandarditzades, però dues han estat ben descrites i clínicament validades: una és electrofisiològica, anomenada la prova de FAIR,[2] que mesura el retard en les conduccions del nervi ciàtic quan s'estira el múscul piriforme en contra d'ell.[3] L'altra és la neurografia per ressonància magnètica, una versió sofisticada de la ressonància magnètica que posa en relleu la inflamació i els mateixos nervis.[4] Alguns diuen que el criteri més important és l'exclusió de la ciàtica que resulta de la compressió/irritació de les arrels nervioses espinals, com quan hi ha una hèrnia discal. No obstant això, pot haver-hi una compressió però no ser-ne la causa.[2]

La síndrome pot ser deguda a les variacions anatòmiques en la relació múscul-nervi, o per l'ús excessiu o tensió.[5][6]

Els estudis no controlats han suggerit teories sobre la malaltia, en un assaig prospectiu a gran escala va concloure que la síndrome del piriforme s'ha de considerar com un possible diagnòstic quan es troba una ciàtica sense una causa espinal clara.[7][8]

Tractament[modifica]

L'alleujament simptomàtic del dolor al múscul i al nervis es pot aconseguir amb antiinflamatoris no esteroïdals i/o relaxants musculars. El tractament conservador sol començar amb exercicis d'estirament,[9] l'alliberament miofascial, el massatge i l'evitació de les activitats que contribueixen a la síndrome, com córrer, anar en bicicleta, rem, etc. Alguns metges recomanen fisioteràpia formal, inclosa la mobilització de teixits tous, mobilització de l'articulació del maluc, ensenyament de tècniques d'estirament, i enfortiment del gluti major, gluti mitjà i bíceps femoral per reduir la tensió en el múscul piriforme. Tractaments fisioteràpics més avançats poden incloure estiraments PNF del maluc, exercicis d'enfortiment de l'abductor del maluc, rotador extern i dels extensors, l'electroestimulació transcutània dels nervis (TENS) i el massatge de la regió del múscul piramidal.[10]

Referències[modifica]

  1. No s'hauria d'utilitzar el terme síndrome piramidal per referir-se a aquesta patologia.
  2. 2,0 2,1 [Fishman, LM, Dombi, GW, Michaelsen, C, Ringel, SV, Rosbruch, J, Rosner, B, and Weber, C «Piriformis Syndrome: Diagnosis, treatment and outcome- a ten year study». Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 83, 3, 2002, pàg. 295–302.
  3. [Loren M. Fishman and Allen N. Wilkins. Functional Electrodiagnosis. New York: Springer, 2010. 
  4. [Filler AG, Haynes J, Jordan SE,Prager J, Villablanca P, Farahani K, McBride DQ, Tsuruda JS, Morisoli B, Batzdorf U, Johnson JP «Sciatica of nondisc origin and piriformis syndrome:diagnosis by magnetic resonance neurography and interventional magnetic resonance imaging with outcome study of resulting treatment». J Neurosurg Spine, 2, 2005, pàg. 99–115. DOI: 10.3171/spi.2005.2.2.0099. PMID: 15739520.
  5. Piriformis Syndrome: Treatment & Medication
  6. Kirschner JS, Foye PM, Cole JL «Piriformis syndrome, diagnosis and treatment». Muscle Nerve, 40, 1, 2009, pàg. 10–8. DOI: 10.1002/mus.21318. PMID: 19466717.
  7. Filler AG, Haynes J, Jordan SE, et al. «Sciatica of nondisc origin and piriformis syndrome: diagnosis by magnetic resonance neurography and interventional magnetic resonance imaging with outcome study of resulting treatment». Journal Neurosurg Spine, 2, 2, 2005, pàg. 99–115. DOI: 10.3171/spi.2005.2.2.0099. PMID: 15739520.
  8. Lewis AM, Layzer R, Engstrom JW, Barbaro NM, Chin CT «Magnetic resonance neurography in extraspinal sciatica». Arch. Neurol., 63, 10, 2006, pàg. 1469–72. DOI: 10.1001/archneur.63.10.1469. PMID: 17030664.
  9. «Ejercicios para la ciática debido al síndrome piriforme». Spine-health. [Consulta: 9 maig 2014].
  10. Kirschner, Jonathan S.; Patrick M. Foye, Jeffrey L. Cole «Piriformis syndrome, diagnosis and treatment». Muscle & Nerve, 40, 1, 01-07-2009, pàg. 10–18. DOI: 10.1002/mus.21318. ISSN: 1097-4598 [Consulta: 9 maig 2014].