Sabatera camussa
Albatrellus ovinus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Albatrellaceae | ||||||||
| Gènere | Albatrellus | ||||||||
| Espècie | Albatrellus ovinus Kotl. i Pouzar, 1957 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus ovinus | ||||||||
| Sinònims | Boletus carinthiacus Boletus ovinus Polyporus ovinus Polyporus limonius Polyporus subsquamosus var. luteolus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La sabatera camussa[1] (Albatrellus ovinus), també anomenada barba de boc,[2] és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).[3] És una sabatera, un bolet amb el revers amb porus fins i la textura de la carn endurida com el cuir.
Descripció
[modifica][4][5] Bolet anual, més aviat gran, superfície llisa, seca, de pàl·lida a blanca, groga al frec, algun cop bruna; es clivella amb l'edat. Porus de blancs a blanquinosos, molt menuts, 3-5 per mm, decurrents.[6] Cama central o excèntrica, que es pot soldar amb altres, blanquinosa, groguenca al frec.
Carn pàl·lida, negra amb reactiu de Melzer, groga amb KOH a l'instant, suau i aromàtica al tast.
Hàbitat
[modifica]Espècie terrícola, aparentment no lignícola, micorrízica de coníferes, principalment pícees (Picea abies). Prefereix boscos adults i sobre substrat calcari.
Creix a finals d'estiu, de l'estatge subalpí al montà[6]
Distribució
[modifica]Espècie comú a la zona hemiboreal però absent o gairebé absent en les zones nemorals.[4] Es coneix d'Europa, Àsia de l'Est i Amèrica del Nord.[7]
Identificació
[modifica]Se li assembla la sabatera rossa (Albatrellopsis confluens), de carn més amarga, porus que no viren al frec i colors més vius.[4] També la sabatera rossejant (Albatrellus ovinus var. subrubescens) és complexa de diferenciar per detalls macroscòpics. En general és més menuda, de color similar però vira a ataronjat o vermellós amb l'edat i el frec, i viu sota pícees i pins.[6][7] El caràcter més útil per a diferenciar ambdues espècies és la reacció amiloide: les espores de la sabatera camussa són no amiloides mentre la sabatera rossejant les té amiloides.[7]
Usos
[modifica]La diferenciació amb altres sabateres veïnes és prou complexa com per que molts usos indicats en bibliografia són contraris. És una espècie comestible, aromàtica, i que va esdevenint lleugerament amargant a mida que va transcorrent temps després de la recol·lecció. L'amargor es redueix si s'afegeix una mica de sucre.[5] Agradable amb ous remenats. Un cop blanquejada, es conserva en vinagre com els cogombrets.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 5,0 5,1 Marchand, André. Champignons du nord et du midi. 2. Barcelona: Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, p. 274. ISBN 8439957252.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Bernicchia, Annarosa «Polyporaceae s.l.». Fungi Europaei, pàg. 80-81.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Zheng, H.D.; Liu, P.G. «Additions to our knowledge of the genus Albatrellus (Basidiomycota) in China». Fungal Diversity, pàg. 157-170.