Sabatera d’agulles d’ull de perdiu
Sarcodon squamosus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Thelephorales | ||||||||
| Família | Bankeraceae | ||||||||
| Gènere | Sarcodon | ||||||||
| Espècie | Sarcodon squamosus Quél., 1886 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Hydnum squamosum | ||||||||
| Sinònims | Hydnum repandum var. squamosum Hydnum squamosum
| ||||||||
La sabatera d'agulles d'ull de perdiu[1] (Sarcodon squamosus), també anomenada sabatera d'agulles esquamosa i sabatera borda,[2] és una sabatera d'agulles de pinedes muntanyenques que creix preferentment sobre sòls silicis i caracteritzada pel barret cobert per esquames fosques i erectes sobre un fons més pàl·lid[2]
Morfologia[modifica]
Barret molt gran, de fins a 30 cm de diàmetre; compacte; molt de temps convex, finalment aplanat i només centre feblement deprimit; superfície quan jove bru grisenca, bru fosc en madurar, coberta per esquàmules manifestes, erectes especialment al centre del barret, bru negroses, sempre més fosques que la resta del barret, fins i tot en els exemplars joves; marge excedent, incurvat durant molt de temps,
Agulles de fins a 1 cm de longitud; rectilínies; de grisenques a porpres amb els extrems blanquinosos.
Cama curta, de fins a 8 cm; més clara que el barret, blanquinosa al peu.
Carn ferma; blanquinosa; amarga al tast[1][2][3][4]
Hàbitat[modifica]
Comú; des de finals d’estiu a la tardor; tant sobre sòls silicis com calcaris; des de l’estatge subalpí a l’estage montà; en boscos de coníferes, preferentment adultes; vora pins (pi negre, pi roig, pinassa, pi pinastre) [3][4][5][6][7]
Comentaris[modifica]
Fins la publicació de Johannesson et al. (1999)[8] aquesta espècie no es diferenciava de Sarcodon imbricatus, espècie que només creix vora pícees. En l'Europa mediterrània aquesta conífera només la podem trobar en alguna repoblació forestal a muntanya i en determinats jardins. Per la raó esmentada, cal considerar la sabatera d'agulles d'ull de perdiu (S. squamosus) com una sabatera comú en boscos de coníferes dels Pirineus, molt més del que es podria deduir de les referències bibliogràfiques. La majoria de texts que descriuen S.imbricatus cal considerar que tracten la sabatera d’agulles d’ull de perdiu.
Aquest bolet també s'ha confós amb la sabatera d'agulles fissurada (Hydnellum glaucopus) que és molt semblant i es troba en boscos de coníferes.
En indrets més frescals i humits, com castanyedes i rouredes, es troba la sabatera d'agulles de carn violeta (Hydnellum joeides) que es distingeix per tenir la carn de color rosa lilós, que, en contacte amb l'aire, es torna violeta vermellós[3][4][7]
Comestibilitat[modifica]
No és comestible,[2] eI gust fortament amargant de la carn el fa totalment immenjable.[7] Per reduir l’amargor de la carn es recomana consumir exemplars joves, prèviaments escaldats o conservats en salmorra; la dessecació evita tots aquests tractaments previs.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Nitare, Johan; Högberg, Nils «Svenska arter av fjälltaggsvampar (Sarcodon) – en preliminär rapport» (en suec). Svensk Mykologisk Tidskrift, 33, 3, 2012, pàg. 2–49.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ BOLETS DE CATALUNYA; (1991); Sarcodon imbricatus; Societat Catalana de Micologia, Vol. 10: 450-500;
- ↑ 7,0 7,1 7,2 VIDAL, Josep Maria; PÈREZ DE GREGORIO, Miquel Àngel; GINÈS, Carles; PUIGVERT, Jordi; CARBÓ; Joaquim; TORRENT, Àngel. Bolets de les comarques gironines (en català). Girona: Caixa de Girona. Col·lecció El Nostre, 14-09-1995.
- ↑ Johannesson, Hanna; Ryman, Svengunnar; Lundmark, HjÖRdis; Danell, Eric «Sarcodon imbricatus and S. squamosus — two confused species». Mycological Research, 103, 11, 01-11-1999, pàg. 1447–1452. DOI: 10.1017/S0953756299008709. ISSN: 0953-7562.