Salvador Murall i Monclús

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalvador Murall i Monclús
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Roquetes (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor ajuntament de Tortosa
1917 – 1919
Vicepresident Diputació de Tarragona
1894 – 1894 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, mariner Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoana Ravanals Modifica el valor a Wikidata
ParesSalvador Murall i Bernis Modifica el valor a Wikidata  i Teresa Monclús i Espinós Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel Murall i Monclús i Teresa Murall i Monclús Modifica el valor a Wikidata

Salvador Murall i Monclús (Roquetes, Baix Ebre, finals del segle xix - Barcelona, 25 de gener de 1929), fou un capità de marina mercant i polític català.

Malgrat ser capità de marina mercant, residí majoritàriament a Tortosa, on féu també carrera política.[1] Se l'inclou dins la facció reformista, i en un primer optà a les eleccions de 1890. Fou diputat provincial entre 1893 i 1896, a més de vicepresident de la Diputació de Tarragona el 1894.[1] Milità des de molt jove en el Partit Republicà, del qual va arribar a ser vicepresident del Comité d'Unió Republicana. Per aquest partit es presentà a dues eleccions, el 1903 i el 1907, però en cap d'aquestes conteses fou elegit.[1]

L'any 1916 fou nomenat candidat pel districte de Roquetes-Tortosa gràcies a una iniciativa del diari El Ideal.[1] En aquell moment era cap del Partit Republicà del districte i membre de la Junta Electoral d’Unió Republicana. Fou escollit diputat en quedar quart amb un total de 6.444 vots.[1] Durant la legislatura de 1919-1920 s’integrà a la Comissió de Foment i de 1921 a 1922, a la de Beneficència. A més, a les eleccions municipals de 1917 formà part de la candidatura marcel·linista i fou regidor de l’Ajuntament de Tortosa fins al 1919.[2]

Al marge de la política, els seus correligionaris li destaquen la cultura, especialment sòlida en temes d’història i antropologia, així com la fermesa en els seus ideals. Fou col·laborador habitual en la premsa local, en concret amb La Voz del Progreso i El Pueblo, així com també en la premsa de Madrid i Barcelona.[2] En l'àmbit social, fou un dels socis fundadors de l'Ateneu Tortosí.[2]

Bibliografia[modifica]

  • Balcells, Albert; Pujol, Enric; Sabater, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia. Barcelona: Editorial Proa, 1996. 
  • Sancho Sancho, Josep. El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939). Benicarló: Onada Edicions, 2016. 

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Curto, Albert. «Murall i Monclús, Salvador». A: Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Barcelona: Diputació de Barcelona, octubre de 2019, p. 287. ISBN 9788498038897. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Curto, Albert. «Murall i Monclús, Salvador». Institut Ramon Muntaner. [Consulta: 3 desembre 2022].