Salvavides

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Un salvavides a bord d'un vaixell

Un salvavides [1] (o també cèrcol salvavides) és una mena de flotador, que en virtut de convenis internacionals per a la protecció de la vida humana al mar, està previst com obligatori entre l'equipament de seguretat de vaixells, iots i en general en qualsevol tipus d'embarcació, amb el propòsit de ser utilitzat per rescatar nàufrags o desapareguts al mar (o en altres grans extensions d'aigua), així com per mantenir-los en flotació i evitar que s'ofeguin.

Generalment té forma toroidal i es lliga a una corda que s'utilitza per aixecar el cos de la persona que es pretén salvar. Algunes versions modernes estan equipades amb petites llums i/o tires reflectores per facilitar les operacions de rescat a la nit.

Precedents[modifica]

L’ús de complements flotants individuals està documentat des de temps molt antics.

Assiris[modifica]

Soldat travessant un riu ajudat per un bot de pell. Detall d'un baix relleu assiri del palau nord-oest de Nimrud.

El palau nord-oest de Nimrud (rei Assurnasirpal II, c.859 aC), hi ha un baix-relleu que representa el pas d'un riu. La imatge adjunta mostra un soldat inflant un odre i un altre soldat nu nedant amb un odre ja inflat sota el pit.

  • Hi ha una obra de Gaston Maspero, amb il·lustracions interessants, que resumeix els aspectes dels vaixells d’Egipte i Assíria. Un gravat mostra soldats armats travessant un riu amb l'escut reposant sobre un odre i cada soldat amb el pit damunt.[2][3]

Alexandre el Gran[modifica]

En diverses biografies s’esmenten travesses dels rius Danubi, Oxus i Tanais amb l'ajut d'una mena de matalassos flotants de pells cosides farcides de palla i bruscall.[4][5][6]

Juli Cèsar[modifica]

Un altre cas típic és el dels guerrers ibers travessant el riu Segre amb bots de pell en època de la guerra civil entre Pompeu i Juli Cèsar.[7][8]

Setge de Roma[modifica]

En el context de la batalla de l'Àl·lia, la comunicació entre els romans de l’exterior i els que s’havien refugiat al Capitoli fou possible per l’habilitat i el valor d’un jove nedador, ajudat per una mena de salvavides de suro.[9][10]

Roberto Valturio[modifica]

En la pàgina 518 del seu tractat (segons la referència adjunta), Valturio copia una frase de Juli Cèsar en que aquest esmentava l'ús de bots de pell per a travessar els rius. Un doble gravat interpreta dues formes de "salvavides" inspirades en la frase.[11]

Cavallers de Malta[modifica]

Segons fonts diverses, els cavallers de l'Hospital haurien usat salvavides de suro a bord de les seves naus.[12]

  • En l'obra de 1752 del Marquès de la Victoria. Architectura naval antigua y moderna, hi ha dues làmines que mostren "salvavides circulars" i una làmina que inclou un dibuix "d'una boia salvavides de suro", anomenada "salvenos". Aquesta darrera seria la que empraven els cavallers de Malta en les seves naus de forma sistemàtica. La boia anava lligada a una corda prou llarga i penjada a la popa de la nau. Si algú anava a parar a mar, la boia es podia llançar de forma immediata.[13]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Salvavides a Optimot
  2. Life in ancient Egypt and Assyria. Gaston Maspero.
  3. Gaston Maspero. Everyday Life in Ancient Egypt and Assyria. Routledge, 2003, p. 341–. ISBN 978-0-7103-0883-2. 
  4. Andrew Chugg. Concerning Alexander the Great: A Reconstruction of Cleitarchus. Lulu.com, 28 juny 2015, p. 248–. ISBN 978-0-9556790-8-7. 
  5. Amadeo Frezier. Relación del viaje por el Mar del Sur. Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1982, p. 116–. ISBN 978-84-660-0101-4. 
  6. Quinto Curcio Rufo. Quinto Curcio Rufo, de la vida y acciones de Alexandro el Grande. en la imprenta de Ramon Ruiz, 1794, p. 343–. 
  7. Cayo Julio César. Los comentarios de Cayo Julio César: Los comentarios de la guerra civil. en la Imprenta Real, por D. Pedro Julian Pereyra, se hallará en casa de D. Antonio Baylo, 1798, p. 52–. 
  8. James Hornell. Water Transport. Cambridge University Press, 12 febrer 2015, p. 8–. ISBN 978-1-107-47536-6. 
  9. Gilbert Abbott A'Beckett. The Comic History of Rome. Bradbury, Evans, 1852, p. 92–. 
  10. Scientific American. Scientific American, Incorporated, 1848, p. 2–. 
  11. Robertus Valturius. De re militari. apud Christianum Wechelum, 1535. 
  12. Hugo O'Donnell y Duque de Estrada. El primer Marqués de la Victoria, personaje silenciado en la reforma dieciochesca de la armada: discurso leído el día 1 de febrero de 2004. Real Academia de la Historia, 2004, p. 46–. ISBN 978-84-96849-08-2. 
  13. Análisis y estudio del Album del Marques de la Victoria con proposito del su empleo en el modelismo de arsenal naval.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvavides Modifica l'enllaç a Wikidata