Salvia hispanica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSalvia hispanica Modifica el valor a Wikidata
Salvia hispanica kz2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deChia seed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
TribuMentheae
GènereSalvia
EspècieSalvia hispanica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753[1]

Salvia hispanica, coneguda entre els asteques com a xia, és una espècie del gènere de la sàlvia. És nativa del centre i sud de Mèxic i a Guatemala.[1] El Còdex Mendoza del segle XVI proporciona l'evidència sobre que havia estat cultivat pels asteques en època precolombina i que era un dels tres cultius més importants.[2] Encara s'utilitza a Mèxic i Guatemala i les llavors són mòltes i senceres es fan servir per a begudes nutritives i per aliment.[3]

Es fa servir molt en aliments a Amèrica del Sud i a Amèrica del Nord. A partir de l'any 2013 la UE també n'ha autoritzat l'ús en pans i altres productes.[4]

Etimologia[modifica]

La paraula xia deriva de la paraula nàhuatl chian, que significa «oleaginosa».[1] L'actual estat mexicà de Chiapas rep el nom del nàhuatl «riu de xia.»

Descripció[modifica]

És una planta anual herbàcia que fa fins a 1 m d'alt amb les fulles oposades de 4 a 8 cm de llarg i de 3 a 5 cm d'ample. Les flors són porpres o blanques produïdes en racems.[5] En realitat moltes plantes cultivades considerades xia són altres espècies de sàlvies com S. lavandulifolia.[6]

Llavors[modifica]

Llavors de xia
Flor de xia

La xia es cultiva comercialment per les seves llavors que són ovals amb un diàmetre del voltant d'un mil·límetre de color marró a blanc. Les llavors de xia tenen un contingut d'oli vegetal del 25-30%, que inclou àcid alfa linolènic (ALA). La presència d'ALA fa que es considerin riques en omega-3, tot i que en contenen nivells inferiors que d'altres llavors com ara les de lli.[7]

Les llavors de xia es consumeixen a Mèxic i el sud-oest dels Estats Units però no gaire a Europa, especialment a la zona mediterrània on el lli és una alternativa autòctona més rica en greixos omega-3. L'any 2008 Austràlia n'era el principal productor del món.[8] L'espècie similar Salvia columbariae també es fa servir, però no es comercialitza per alimentació.

Preparació[modifica]

L'any 2008 la Unió Europea aprovà la xia com a nou aliment i en permet l'addició d'un màxim del 5% en la producció de pa.[9]

Les llavors de xia es poden menjar crues i proporcionen proteïnes, greixos i fibra.[10] La xia fresca és la remullada en aigua o sucs de fruita. Les llavors remullades es poden utilitzar en diversos aliments.

Els brots germinats de xia s'afegeixen per exemple a amanides i entrepans. De vegades es fan germinar en recipients porosos d'argila que als Estats Units són populars sota el nom de Chia Pet.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Salvia hispanica L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 19-04-2000. [Consulta: 4 gener 2010].
  2. Cahill, Joseph P. «Ethnobotany of Chia, Salvia hispanica L. (Lamiaceae)». Economic Botany, 57, 4, 2003, pàg. 604–618. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0604:EOCSHL]2.0.CO;2.
  3. Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 17. ISBN 9789058230058. 
  4. [enllaç sense format] http://www.agrodigital.com 03 de desembre de 2013
  5. Anderson, A.J.O. and Dibble, C.E. "An Ethnobiography of the Nahuatl", The Florentine Codex, (translation of the work by Fr. Bernardino de Sahagún), Books 10-11, from the Period 1558-1569
  6. Mark Griffiths, Editor. Index of Garden Plants. (Portland, Oregon: Timber Press, 2nd American Edition, 1995.) ISBN 0-88192-246-3
  7. «Chia Seeds vs Flax Seeds — Is One Healthier Than the Other?» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2020].
  8. Chia: The Ord Valley's new super crop
  9. The European Union, "Commission Decision of 13 October 2009 authorising the placing on the market of Chia seed(Salvia hispanica) as a novel food ingredient under Regulation (EC) No 268/97 of the European Parliament and of the Council" (L294/14) 2009/827/EC pp. 14-15 (November 11, 2009)
  10. USDA SR-21 Nutrient Data. «Nutrition Facts for Seeds, chia seeds, dried». Nutrition Data, 2010. [Consulta: 29 novembre 2010].

Bibliografia[modifica]

  • Heinrich, M. (1992) Economic botany of American Labiatae. IN: R.M. Harley and T. Reynolds, eds. Advances in Labiatae Science. Richmond. Kew Botanical Gardens, pp. 475-488.
  • Ayerza, R; W Coates. Chia: rediscovering a forgotten crop of the Aztecs. The University of Arizona Press, 2005. ISBN 9780816524884. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvia hispanica