Vés al contingut

Sancho Blázquez Dávila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:58, 16 ago 2015 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Sancho Blázquez Dávila fou un religiós castellà, d'origen noble, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1312 i 1355.

D'origen nobiliari, el llinatge havia estat una de les primeres pobladores d'Àvila[1] i posseïa la senyoria de Navamorcuende-Cardiel, era fill de Blasco Ximeno, i germà de Fernán Blázquez, que fou alcalde d'Àvila.[2] Fou bisbe d'Àvila entre 1312 i 1355. Ostentà altres càrrecs al llarg de la seva vida, i combinats amb el càrrec episcopal: fou notari major de Castella entre 1313 i 1320; canceller major de Castella entre 1325 i 1326, aquest darrer càrrec, el va compatibilitzar amb el de notari major de la casa del rei. Era, a més, senyor de la població de Villatoro, un mayorazgo que va fundar el 1328. Al final del seu episcopat va intervenir en les desavinences matrimonials del rei Pere I.[3] També va participar en el setge de Gibraltar i va ser una figura important durant la minoria d'Alfons IX, especialment amb les revoltes de Toro, Valladolid i Zamora. Finalment, va fundar el monestir cistercenc d'Àvila i l'hospital de San Vicente, i va actuar en la basílica de San Vicente, en aprovar les constitucions de la confraria en honor al màrtir.[4]

Gràcies a haver ostentat durant més de quaranta anys el bisbat d'Àvila, va fer ús de pràctiques de caràcter nepotista: va col·locar en el capítol catedralici als seus parents, com el seu nebot-nét, Sancho Sánchez, que fou canonge i ardiaca d'Olmedo el 1338, i el canonge Fernán Blázquez.[5] Gil González Dávila diu que Blázquez va morir a Valladolid, i va ser enterrat a la catedral d'Àvila, a la capella de sant Blai.[6]

Referències

Bibliografia


Precedit per:
Pedro González Luján
Bisbe d'Àvila
1312-1355
Succeït per:
Gonzalo Fernández de la Torre