Sant Andreu de Bestracà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Andreu de Bestracà
Sant Andreu de Bestracà - absis.JPG
Sant Andreu de Bestracà
Dades
Tipus església
Localitzat en l'àrea protegida Alta Garrotxa
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaRipollès
MunicipiCamprodon
Localització Beget, Camprodon (Ripollès)
 42° 17′ 27″ N, 2° 30′ 59″ E / 42.290716°N,2.516509°E / 42.290716; 2.516509Coord.: 42° 17′ 27″ N, 2° 30′ 59″ E / 42.290716°N,2.516509°E / 42.290716; 2.516509
IPA
Identificador IPAC: 12186
Activitat
Diòcesi bisbat de Girona  (parròquia de Sant Llorenç d'Oix)
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

Descripció[modifica]

Edifici de planta rectangular, absis semicircular a l'est i campanar d'espadanya no acabat. La seva porta està sobre la façana sud. L'edifici té 4 obertures, una a la façana oest, dues a la sud i una darrera l'absis a l'est.

Església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget. És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més antigues. És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a l'interior que corre pels murs. L'absis semicircular és a llevant i presenta finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides, representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics i semiesferes. A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense ornamentació que servien per aguantar un antic cor. La porta d'ingrés,és d'arc de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu. Els batents conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a la romànica, representa el cap d'un drac.[1]

A l'interior es conserva una pica baptismal romànica. A l'exterior hi ha mènsules esculpides representant caps, monstres i bucranis, de tradició clàssica. La coberta original era de llosa amb un carener al mig. Per dins els murs són llisos, llevat d'una senzilla cornisa que hi corre a l'entorn. El campanar està ubicat damunt el frontispici, és d'espadanya amb dos ulls truncats a la part superior i no disposa de campanes. A l'interior, a més de la pica romànica n'hi ha una altra, de pedra del país i sense ornamentació. Fa 78 cm d'amplada màxima i 60 cm d'alçada. La pica baptismal es conserva a l'interior del temple. Està feta en pedra del país i no presenta cap tipus d'ornamentació. L'any 1545 l'església va ser visitada per un delegat del bisbe de Joan de Margarit, el qual digué: "en aquesta església no hi ha reservat el cos de Crist, ni hi ha fonts baptismals, ni olis sagrats, administrant-los des de l'església de Sant Miquel de Pera." En expressar que no hi havia pica baptismal, es considera que no es duien a terme bateigs. La pica amida 86 cm de diàmetre i té una alçada de 77 cm.[1]

Va ser restaurada l'any 1964 i es van tornar a editar uns Goigs de l'ermita.[2]

Història[modifica]

St. Andreu de Bestracà
St. Andreu de Bestracà

Les primeres notícies documentals conegudes del temple de Sant Andreu corresponen a l'any 977. Es cita a "Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano" en el llegat testamentari que feu el comte de Besalú, Miró, en favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. Pel 983, Sal·la, bisbe d'Urgell, consagrà l'església de Sant Llorenç prop de Bagà. En aquell moment el comte de Besalú, Oliba Cabreta, cedeix al predit monestir diversos béns, entre els quals se citen Sant Andreu i Sant Julià de Bestracà, Bestracanell i la vil·la Adano. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" s'anomena "ecclesia de Bestrecano", l'any 1279 i "ecclesia de Bestrerrano" pel 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi corresponents al segle XIV hi figura com "ecclesia parrochialis sancti andree de Bestrachano". El temple va ser parròquia fins a l'any 1608, moment en què va passar a dependre de Sant Miquel de Pera. Al museu diocesà de Girona es conserven les lipsanoteques que van trobar-se a l'altar major del temple quan es portà a terme la restauració de l'any 1964.[1]

Localització[modifica]

Està situada al vessant sud del puig de Bestracà a uns 970 metres sobre el nivell del mar, amb espectaculars vistes vers l'Empordà a l'est. S'hi arriba per una pista de terra que passa per davant la Masia del Pairer tot prenent una desviació de la carretera que uneix Oix i Beget.

Al cim del Bestracà, a uns 45 minuts a peu, trobem les restes del Castell de Bestracà i l'església de Sant Julià.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sant Andreu de Bestracà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  2. «Goigs de Sant Andreu de Bestracà». [Consulta: 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Bestracà Modifica l'enllaç a Wikidata