Sant Andreu del Castell d'Oliana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Castell d'Oliana | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 547 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Oliana (Alt Urgell) | |||
| Localització | El Castell d'Oliana | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 15664 | |||
Sant Andreu del Castell és una església del municipi d'Oliana inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Església del castell situada al costat de les ruïnes de l'antiga població d'Oliana, ubicada en un lloc elevat, a la vora del Segre.[1]
És d'una sola nau trapezoïdal amb els murs convergents vers l'absis semicircular, lleugerament ultrapassat. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per tres arcs doblers i la de l'absis és de quart d'esfera. A l'exterior, destaca l'absis, bastant alt degut al desnivell del terreny, amb arquets cecs de tipus llombard separats per lesenes i una finestra de doble esqueixada. Una altra obertura de característiques similars es troba al mur de migdia, entre l'absis i el campanar. Les dues portes d'accés es troben al mur de tramuntana, on també hi ha dos contraforts atalussats. Al costat de migdia, s'aixeca el campanar de torre de planta quadrada. A la part superior d'aquesta hi ha dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau amb una finestra a cada costat en cadascun dels trams, l'últim dels quals aixecat en la restauració dels anys 80. A partir d'aquesta alçada la torre-campanar resta escapçada. El parament mural és a base de petites pedres sense desbastar. Tant al campanar com a l'absis s'hi veuen forats de bastida.[1]
Tenia com a altar un cippus romà (avui al Museu Diocesà de Solsona), que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l'anell del bisbe Eribau d'Urgell; dins la lipsanoteca hi havia, a més d'algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del 1032.[1]
Notícies històriques[modifica]
Es pensa que aquesta església fou la matriu de la posterior parròquia, és a dir, feia les seves funcions fins que la substituí l'actual parròquia. Estava dedicada també a Sant Andreu però popularment se la coneix com el castell. Es consagra el 1032 però la major part de la construcció és del s. XII.[1]
Oliana era una de les nou poblacions que el rei Jaume I havia de salvar dels Cabrera per a Aurembiaix d'Urgell segons el pacte de Lleida i en les que es reservava la seva potestat. És en ser repartits els béns de la casa d'Urgell, el castell i la vila d'Oliana foren transfeits a Antoni de Cardona i de Luna, senyor de Maldà. Al anar-se configurant la població al nucli que avui és el principal, perdé importància el nucli del castell.[1]
Es reobre al culte el 1977.[1]
Referències[modifica]
