Sant Julià d'Úixols

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Julià d'Úixols
Sant-julia.jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estat d'ús Sencera, però abandonada
Estil arquitectònic Romànica
Construcció Popular
Altitud 894[1]
Ubicació geogràfica
Moianès
Localització Sant Julià d'Úixols
 41° 43′ 28″ N, 2° 06′ 47″ E / 41.72439722°N,2.11318611°E / 41.72439722; 2.11318611
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 28681
Activitat
Categoria Antiga sufragània de Sant Fruitós de Castellterçol
Diòcesi Vic, arxiprestat del Moianès
Festivitat Sant Julià
Modifica les dades a Wikidata

Sant Julià d'Úixols és una església romànica que fou centre d'una parròquia sufragània. És en el terme municipal de Castellterçol, a la comarca del Moianès. És al racó sud-oest del terme municipal, a prop del límit amb els termes de Granera i de Gallifa. Fou sufragània de primer de Sant Martí de Granera i més tard de Sant Fruitós de Castellterçol.[2][3] És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'església original del segle X ha estat molt modificada al llarg del temps, l'únic element original que es conserva és el campanar. L'edifici està format per un cos rectangular amb capelles afegides. El temple tenia una estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, però només es conserva una d'elles.[4]

La porta es troba a la façana sud damunt la qual hi ha el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. Està cobert per una teulada de quatre vessants que es recolza sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes és resolta amb un doble nivell de finestres que han estat paredades; les del nivell més alt són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar quadrangular, romànic, té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; a causa de transformacions posteriors els arcs de les façanes nord i est han estat tancades.[4]

Història[modifica]

La domus sancti Iuliani surt esmentada entre el 940 i el 961 com a punt de referència en compres fetes pel levita Guadamir. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la qual fou cedida al monestir de l'Estany el 1130. Després del despoblament del segle XIV deixà de tenir sacerdot propi i estigué vinculada a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de 1550, retornà a Castellterçol.[4]

Va patir reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII. La rectoria o casa del guarda de l'església es va fer el 1667 i fou víctima d'un incendi el 1975.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià d'Úixols Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sant Julià d'Úixols i el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. ADELL I GISBERT, Joan Antoni [et al]. "Sant Julià d'Úixols". A: Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. ISBN 84-85194-57-8
  3. GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Sant Julià d'Úixols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2017].