Sant Cugat de Queixàs
 o Sant Marc de Queixàs | ||||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Marc  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | segle X | |||
| Ús | església | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En bastant mal estat | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 528,5 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Queixàs (Rosselló) | |||
| Localització | Queixàs | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Antiga església parroquial | |||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
| Festivitat | Sant Cugat, ara Sant Marc, evangelista | |||
Sant Cugat de Queixàs, actualment Sant Marc de Queixàs (Saint-Marc de Caixas en francès) és una antiga església romànica del poble de Queixàs, en la comuna rossellonesa del mateix nom. Està situada en una vall boscana en el vessant est del Mont Helena (774 m.) [1] i a un quilòmetre a l'oest de l'actual església parroquial de Sant Jaume de Queixàs. Al cim del turó hi ha un petit oratori dedicat a santa Helena, on el segle xv era costum de pelegrinar.
Història[modifica]
La primera església de Queixàs és documentada ja el 1020 (ecclesia de Kexanos) i era dedicada a sant Cugat. Posteriorment compartí l'advocació amb sant Jaume fins al segle xv. Quan es bastí la nova església parroquial de Queixàs en un lloc més avinent, i dedicada també a sant Jaume, es canvià l'advocació de la primera per la de sant Marc perquè no hi hagués confusions.
Va ser devastada als anys 1938-1939 i, en l'actualitat (2013), està en força mal estat, totalment abandonada i envoltada de vegetació.
Arquitectura[modifica]
Es tracta d'un edifici del segle XI[2] de nau única coberta amb volta i d'absis rectangular, amb una petita finestra. A l'arc de l'altar[3] hi ha esculpides una alfa i una omega a banda i banda d'una creu. La porta, senzilla, és orientada a migdia, com en moltes altres esglésies. Posteriorment a la seva construcció, al se gle XIV o XV, va ser fortificat. L'edifici és rematat per un campanar d'espadanya amb dues obertures.
Damunt de l'arc triomfal de l'església hi ha una pedra rectangular amb una creu visigòtica incisa, de la qual pengen l'alfa i l'omega. Podria tractar-se d'una antiga ara, reutilitzada[4] temps més tard.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Queixàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Gavín, Josep M. «Ros 51. Sant Cugat de Queixàs». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Ponsich, Pere. «Queixàs: Sant Marc de Queixàs (abans Sant Cugat i Sant Jaume)». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències[modifica]
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana en línia [Consulta: 5 de març del 2013]
- ↑ Mallet, Geraldine. Eglises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 158. ISBN 2859982442.
- ↑ Història de Queixàs (francès) [Consulta: 5 de març del 2013]
- ↑ Kotarba 2007.