Sant Miquel de Martres de Caldes de Montbui
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. XIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Montbui (Vallès Oriental) | ||||||
| Localització | Ctra. de Caldes a Granollers | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 28479 | ||||||
| |||||||
Sant Miquel de Martres de Caldes de Montbui és una església romànica de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment en estat de ruïna.[1]
És una capella documentada al 972, quan Ervigi, mort a Jerusalem, fa donació testamentària a l'església de Sant Miquel de Barcelona, del que tenia a Sant Miquel Martres a Caldes de Montbui i a la Seu i a altres esglésies fa donacions a Vallromanes o Vilanova de la Roca.[2]
Està situada sobre l'antic camí de Caldes a Granollers, prop del límit dels termes de Caldes i Santa Eulàlia. A principis del segle xviii ja devia estar enrunada. La proximitat del coll de Baduell feu que sovint la denominació de la capella fos de Sant Miquel de Baduell.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Miquel de Martres de Caldes de Montbui». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑ Feliu, Gaspar (1971) El domini territorial de la Seu de Barcelona (800-1010), doc. 48