Sant Pere de Matamala
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Primera menció escrita | 1701 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Art romànic | |||
| Planta | Una sola nau | |||
| Retaule | Sí (Segle XVI) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Matamala (Capcir)  | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'Sant Pere de Matamala és l'església parroquial del poble de Matamala, i de la comuna homònima, de la comarca del Capcir a la Catalunya del Nord.
Està situada[1] entre els carrers de Sant Pere Vell, i de l'Església, carrer que fa un angle recte al sud i a l'oest del temple parroquial, a la zona central - occidental del nucli de població de Matamala.
Història[modifica]
Tot i que l'edifici és indubtablement més antic, el primer esment d'aquesta església és del 1413. Pertanyia aleshores al bisbat d'Alet, i consta la presa de possessió de la rectoria de Sant Pere de Matamala per l'estudiant de dret Joan de Berques.
L'església torna a ser citada el 1701 amb el nom[2] d'iglesia de Sant Pere. Data del segle xiii, amb diverses refaccions, com les de 1413 i 1626, i s'hi van fer canvis significatius el 1869, com el campanar, que fou reconstruït.
Descripció[modifica]
L'edifici del segle xiii fou renovat aproximadament cada cent anys. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals folrades i acabada en absis semicircular, romànic, restaurat el 1957. Hi ha, a més, dues absidioles semicirculars noves.
Les capelles nord i sud, els mobles, l'altar, una pedra molt gruixuda de granit polit, i el retaule, daten del segle xvi. La nau és romànica, i fou restaurada després del 1957; conté dos arcs de diafragma (un fa la funció d'arc triomfal). Aquests dos arcs suporten la volta de maó des de la restauració del 1957. La portalada, situada a la façana meridional, té gravada a la clau de volta la inscripció Matamala 1626.
Mobiliari[modifica]
L'església conté un calze de plata que data del 1708. L'edifici està catalogat des del 1958 com a monument históric.[3]
La Mare de Déu del Roser, a l'esquerra de l'altar, està tallada en fusta de bedoll per l'arquitecte Raaymakers, qui també va reparar les estàtues barroques de sant Pere, santa Anna, sant Joaquim i la creu de fusta vella.
Referències[modifica]
- ↑ L'església de Sant Pere de Matamala en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Sagnes, 1985.
- ↑ Calice, a la base de dades Palissy, del Ministeri de Cultura francès.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «84 - Matamala». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Cap 10. Sant Pere de Matamala». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Sagnes, Jean. Le pays catalan. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579-1133. ISBN 2904610014.
- Salvadó i Montoriol, Joan. «Esglésies del Capcir anteriors al 1300: Sant Pere de Matamala». A: El Vallespir, el Capcir, el Donasà, la Fenolleda, el Perapertusès. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 216 (Catalunya romànica. Volum XXV). ISBN 84-412-2514-1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Matamala |