És un edifici religiós, una església d'una nau i absis semicircular, de dimensions considerables. Al frontis hi ha una portada-més tardana- d'arc de gran dovellatge, de mig punt, amb guardapols amb impostes afigurant testes humanes i un alt finestral de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i seguida; l'arc presbiteral és de punt rodó i la capçalera es cobreix amb quart d'esfera.[1]
Sobre els murs del temple, tant a la nau com a la capçalera, s'hi alça una obra de fortificació tardanament. Sobre l'angle sud oest es dreça una torre-campanar- també posterior als murs del temple- de planta quadrangular, amb arc de geminades de mig punt a cada costat.[1] L'església presenta un parament de carreus grans i ben escairats que s'afileren.[1]
L '"Ecclesie de Libiano" s'esmenta l'any 1058 quan fou restituïda al bisbe Berenguer de Girona per la comtessa Ermenssenda de Barcelona.[1] Segons l'acta de consagració de Santa Maria d'Ullà aquesta canònica agustiniana posseïa l'església de "Sancti Romani de Libiano".[1] L'any 1311 al terme de Sant Romà de Llabià consta com a límit del feu de Celsà i Vellosos, llocs situats vers el SW de l'estany d'Ullastret.[1] Als nomenclàtors de la diòcesi de Girona del XIV i posteriors hi figura com a parròquia.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Sant Romà de Llabià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].
