Santa Cecília de Molló

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Cecília de Molló
Església de Santa Cecília (Molló) - 6.jpg
Dades bàsiques
Tipus església i monument
Construït S. XI, XII
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Ripollès
Municipi Molló
Localització C. Església, 9. Molló (Ripollès)

42° 20′ 55″ N, 2° 24′ 18″ E / 42.3487333°N,2.4051278°E / 42.3487333; 2.4051278
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 155-MH
BIC: RI-51-0004370
IPAC: 166
Modifica dades a Wikidata

Santa Cecília és una església parroquial que se situa al nucli de Molló. Va ser construïda durant els segles XI i XII.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'església de Santa Cecília de Molló, situada al sector SE de la població, és una notable mostra del romànic pirinenc. És una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l'amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l'exterior. A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l'exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l'absis en té una d'allargada, ornada per dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes. A l'interior, el presbiteri és reforçat amb un fris ornamental de mènsules i dents de serra, i l'absis acaba a l'exterior amb un fris sostingut per mènsules.[1]

A l'extrem ponentí del mur de la part meridional, s'obre la portada, severa i elegant, que fou dissenyada formant un conjunt un xic sobresortint del mur i que s'acaba en un fris esculpit i petites mènsules –que representen els set pecats capitals– sobre dents de serra, tot sota un petit ràfec en terrat o guardapols. La porta és accessible per sis graons, i és formada per arquivoltes llises en degradació. El timpà també és llis. La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que es van perdre, però conserva l'antic forrellat que figura una serp. Destaca l'esvelta torre campanar, adossada al mur N, que té la base del segle XI fins a l'altura de la teulada de l'església actual, i quatre pisos superiors del segle XII, que resulten una mica petits de mides en comparació amb el volum considerable de l'església, cosa que n'accentua l'esveltesa. Fou restaurat el 1952 i se li llevà l'acabament emmerletat que li era impropi. Té un joc de lesenes i arcuacions llombardes i un fris dentat que marquen els diferents pisos, i dues finestres rodones bessones o ulls de bou sota la teulada.[1]

Notícies històriques[modifica | modifica el codi]

Vista infraroja de l'església

La parròquia de Molló o "Mollione" surt documentada l'any 936. Pertanyia inicialment a la diòcesi de Girona i era de domini comtal. Ja entrat el segle XI es va començar a aixecar un nou campanar, la base del qual fou aprofitada en construir l'església actual, avançat el segle XII. L'any 1141, el monestir de Ripoll que ja tenia dominis en el lloc, va obtenir la possessió total del terme, i a partir del 1144 la possessió de la parròquia i dels seus drets per cessió del bisbe de Girona. Aquesta possessió fou confirmada al monestir de Santa maria de Ripoll per una butlla del papa Alexandre III, del 1167. Pocs anys després es devia començar la construcció de l'església actual. Des del 1952, ha estat objecte d'obres de neteja exterior, i se li han construït uns murs de contenció als sectors meridional i de llevant.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Església de Santa Cecília». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre del 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Cecília de Molló Modifica l'enllaç a Wikidata