Santa Helena de Rodes

Infotaula edificiSanta Helena de Rodes
Epònim	Helena de Constantinoble
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle IX
Característiques
Estil arquitectònic	art preromànic ; arquitectura romànica ; arquitectura popular
Altitud	539 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Port de la Selva (Alt Empordà)
Localització	Antic poble de Santa Creu de Rodes
	42° 19′ 36″ N, 3° 09′ 36″ E / 42.326641°N,3.160055°E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1954-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0009277
Id. IPAC	12854
Id. IPAPC	8331

L'antiga església de Santa Creu de Rodes, ara coneguda amb el nom de Santa Helena, es troba situada al despoblat de Santa Creu de Rodes, molt proper al monestir de Sant Pere de Rodes, al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Història

Aquesta església té un origen molt antic com ho demostra que el 2007 s'hi va trobar al seu costat i sota una casa del poble abandonat, un cementiri que s'hauria de situar cronològicament entre els segles VIII i IX.

La primera data documentada que fa esment a l'església és del 974, es tracta d'una butlla del papa Benet VI on hi figura una confirmació de béns del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest lligam amb el cenobi benedictí es va mantenint en el temps. Més endavant, entre el 1116 i 1118, hom troba el que s'ha interpretat com un acta de consagració de l'església, molt probablement es tracti només de la conversió de l'església en parròquia, continuant, però, lligada al monestir.

Quan el poble de Santa Creu va perdre progressivament la seva població i va quedar finalment abandonat, la parròquia també va anar perdent importància. Aquest procés possiblement es va desenvolupar entre els segles XIV i XV. El 1455 encara tenia tres sacerdots. El 1517 s'esmenta per primer cop amb el nom de Santa Helena (personatge lligat a la Llegenda de la Creu), més endavant, el 1572 ja havia perdut la categoria de parròquia. Des del monestir es va intentar mantenir la seva funció de forma artificial i encara el 1820 serví de lloc d'enterrament d'un abat, quan la comunitat ja havia abandonat el monestir i s'havia traslladat a Figueres.

Poc després i a causa de la deixadesa, el lloc fou saquejat i va quedar abandonat molts anys. S'hi han fet diverses campanyes de restauració.

L'edifici

Es tracta d'una interessant i antiga construcció, amb parts força antigues i moltes modificacions.

Originalment es tractava d'un edifici amb una nau única, coberta amb volta de canó i capçada amb tres absis trapezoïdals disposats en forma de creu. Amb el temps els absis laterals van perdre els murs de ponent, obrint-los a través d'uns arcs que comuniquen amb unes naus laterals que es van aixecar de bell nou i que alhora també donen a l'antiga nau central a través uns amplis arcs oberts als murs laterals d'aquesta i que suporten la volta primitiva. Amb aquesta modificació la primitiva església preromànica es va convertir es una curiosa església de tres naus amb un absis, amb arcs entre les naus. Encara es van fer més modificacions a l'edifici, com ara l'afegit un atri i d'una sagristia.

Sobre el creuer, entre els tres antics absis, s'aixeca una pesada torre, rematada amb una espadanya de dos ulls.

Pel que fa a la seva datació, aquesta és motiu de controvèrsia, tot i que hom pensa que l'església primitiva, preromànica, sigui del segle X o anterior. Les importants obres d'ampliació són molt posteriors, fins i tot podrien situar-se al segle XVI. La portada principal, d'aquesta última època, fou espoliada a començament del segle XX i traslladada a la Selva de Mar.