Santa Maria della Rotonda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Verge Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Templet i església | |||
| Dedicat a | Verge Maria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura paleocristiana | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Albano Laziale (Itàlia) | |||
| Localització | via del Travoni - Albano Laziale | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat suburbicari d'Albano | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Maria della Rotonda —’a Ritonna en el dialecte d'Albano Laziale, antigament conegut com a Santa Maria Maggiore, és un important santuari marià del Laci, situat en la ciutat d'Albano Laziale, en la Ciutat metropolitana de Roma Capital, en l'àrea dels Castells Romans.[1]
El santuari ocupa un antic edifici rodó de construcció romana notable del segle i, relligat a la vil·la de Domiziano a Castel Gandolfo, que va ser antigament un nimfeu[2] o, segons altres hipòtesis, un temple.[3] L'edifici va ser convertit a l'ús cristià a l'època de Constantí el Gran[1] o en el període entre el segle x i el XI.[4]
Probablement gestionat en els primers segles de la seva existència per religiosos de ritu bizantí, va ser erigit per sors agustinianes a partir del Trecento fins al 1444 i seguidament va ser assignat als religiosos girolamini de la basílica dels Sants Bonifaci i Alessio a l'Aventí a Roma, que el van tenir fins al 1663, any en què el santuari va ser adquirit per la diòcesi suburbicària de Albano amb l'objectiu d'instal·lar-hi el seminari episcopal.[5] Entre el 1708 i el 1799 la direcció del seminari i del santuari va passar als pares Escolapis. De llavors ençà, el santuari és de propietat diocesana i és agregat a la parròquia de la basílica seu de San Pancrazio. Avui és classificat entre els monuments arquitectònics tutelats pel Laci.[6]
Note[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Giuseppe Lugli, op. cit., in Giuseppe Lugli, Studi e ricerche su Albano archeologica 1914-1967, p. 237
- ↑ Giuseppe Lugli, Castra Albana - Un accampamento fortificato al XV miglio della via Appia, in Giuseppe Lugli, Studi e ricerche su Albano archeologica 1914-1967, p. 249
- ↑ Filippo Coarelli, Guide archeologiche Laterza - Dintorni di Roma, p. 88
- ↑ Alberto Galletti, p. 34, cidGall
- ↑ Alberto Galletti, pp. 43-44, cidGall
- ↑ «Polo di Roma - Schedatura di 1º livello». Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 8 desembre 2015].