Vés al contingut

Sanç d'Aragó i d'Hongria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSanç d'Aragó i d'Hongria

Pintura anònima del s. XVII amb el bisbe màrtir Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSanç d'Aragó i d'Hongria
c. 1250 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1275 Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Martos (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Toledo, a la Capilla de los Reyes Viejos (restes perdudes) 
Arquebisbe de Toledo
21 agost 1266 – 21 octubre 1275
← Sanç de CastellaFernando Rodríguez de Covarrubias →
Arquebisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perArquebisbe de Toledo; fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria
Activitat
Lloc de treball Toledo Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, arquebisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMercedaris
Bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica (culte limitat a l'àmbit de l'orde mercedari)
Festivitat21 d'octubre
IconografiaHàbit mercedari o robes de bisbe, palma de martiri, espasa clavada al coll
Família
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume el Conqueridor Modifica el valor a Wikidata  i Violant d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
21 octubre 1275 (Gregorià)Battle of Martos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo i va morir a mans dels sarraïns.[1] És considerat màrtir al si de l'Orde de la Mercè.[2]

Biografia

[modifica]

Sanç fou el quart fill de Jaume I el Conqueridor i de la seva muller Violant d'Hongria. De ben petit encaminaren el seu camí vers la religió i ingressà a l'Orde de la Mercè.[3] Va ser molt amic de Pere Pascual.[4] Va arribar a ser ardiaca de Belchite i abat a Valladolid.

El 1266, només amb 16 anys, fou designat arquebisbe de Toledo, càrrec que desenvolupà fins al 1275;[5] el seu pare assistí en 1268 a la seva presa de possessió a Toledo.

Tot i no ser home d'armes, amb un petit exèrcit decidí aturar la invasió islàmica que avançava vers la seva terra natal. En 1275 fou capturat a la batalla de Jaén contra els musulmans del regne de Granada, i fou degollat a Martos (Jaén).[6][7]

La seva despulla fou sebollida a la Catedral de Toledo, a la Capilla de los Reyes Viejos. La tomba fou redescoberta en 1503 i es va descriure que que el bisbe estava revestit amb valuoses robes i joies. En 1947, però, en obrí els sepulcres del presbiteri, no es van poder trobar les restes de Sanç, ni de dues altres persones reials, sense que se sàpiga què va passar.

Referències

[modifica]
  1. Montserrat, Jiménez Sureda. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 188. ISBN 978-84-490-5092-3. 
  2. Bilches (S.I.), Francisco de. Santos y santuarios del Obispado de Iaen y Baeza ... (en castellà). por Domingo Garcia y Morràs, 1653, p. 136. 
  3. Siumell, Josep Antoni Garí i. Biblioteca mercedaria, ó sea, Escritores de la Celeste, Real y Militar Órden de la Merced, redencion de cautivos, con indicacion de sus obras, tanto impresas como manuscritas ... (en castellà). los Herederos de la Viuda Pla, 1875, p. 23. 
  4. «Santos y Santas Mercedarias» (en castellà). Hermanas Mercedarias. [Consulta: 26 maig 2024].
  5. Stern, Josef; Robinson, James T.; Shemesh, Yonatan. Maimonides' "Guide of the Perplexed" in Translation: A History from the Thirteenth Century to the Twentieth (en anglès). University of Chicago Press, 2019-08-15, p. 84. ISBN 978-0-226-45763-5. 
  6. Belenguer, Ernest. Jaume I i el seu regnat. Pags Editors, 2010-06-01. ISBN 978-84-9779-918-8. 
  7. Cushing, Caleb. Reminiscences of Spain: The Country, Its People, History and Monuments (en anglès). Carter, Hendee and Allen and Ticknor, 1833, p. 7.