Sardanàpal
 Eugène Delacroix. "Mort de Sardanàpal". Oli sobre tela. al Louvre | |
| Biografia | |
|---|---|
| Causa de mort | Suïcidi  (Immolation (en)  ) |
| Rei d'Assíria | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Pare | Anacyndaraxes (en) |
Sardanàpal (Sardanapalus) fou el darrer rei d'Assíria segons l'historiador grec Ctèsies, l'obra del qual (Persica) s'ha perdut, però és coneguda per compilacions posteriors i per l'obra de Diodor de Sicília. Sembla, però, que aquesta figura és inexistent i una barreja pejorativa d'almenys tres persones diferents: el rei Assurbanipal (669-631 o 627 aC),[1] pel nom (que seria una alteració de l'original); el seu germà Shamash-shum-ukin, rei rebel de Babilònia des del 652 aC i mort el 648 aC, la mort del qual entre flames es correspon més al final de la història grega i l'autèntic darrer monarca Aixurubal·lit II. La figura de Sardanàpal no correspon a més a més a cap de les biografies esmentades, ja que és un relat on el personatge es lliura al plaer i per això perd la corona, en un avís contra la corrupció moral dels governants.
Referències[modifica]
- ↑ Marc Junià Justí. «Epítom de la Història Filípica de Troge Pompeu» (HTML). «Els seus successors també, seguint el seu exemple, van donar respostes a la seva gent a través dels seus ministres. Els assiris, que foren anomenats després sirians, van mantenir el seu imperi 1300 anys. L'últim rei que regnà sobre ells fou Sardanàpal, un home més efeminat que una dona.»