Schottenkloster
Schottenklöster (lit. en alemany "monestirs escocesos") és el nom que reben els monestirs del continent europeu que van ser fundats a l'alta edat mitjana, entre els segles XIII i XIV, principalment al sud d'Alemanya i Àustria, per monjos celtes provinents d'Escòcia i Irlanda. Una font important sobre la història primerenca dels monestirs escocesos és la Vita Mariani Scotti .
Una primera onada d'activitat missionera havia emanat d'Irlanda i Escòcia des de l'alta edat mitjana (vegeu missió hibernoescocesa). Els monestirs que que ja havien estat fundats entre els segles VI i X [1] també per monjos escocesos reben el nom d'iroschottische Klostergründungen (li. "fundacions monàstiques hibernoescoceses") i no Schottenklöstern.
Bibliografia[modifica]
- Helmut Flachenecker: Schottenklöster. Irische Benediktinerkonvente im hochmittelalterlichen Deutschland (Quellen und Forschungen aus dem Gebiet der Geschichte N. S. 18), Paderborn 1995.
- Stefan Weber: Iren auf dem Kontinent. Das Leben des Marianus Scottus von Regensburg und die Anfänge der irischen «Schottenklöster», Heidelberg 2010.
Referències[modifica]
- ↑ Ó Fiaich, Tomás «The Schottenklöster in Southern Germany: Die Bewegung der Iroschottischen Klöster in Sud-Deutschland». Cumann Seanchais Ard Mhacha/Armagh Diocesan Historical Society, 2001, pàg. 31-46.
.