Senyoria de Castellar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de títol nobiliariSenyoria de Castellar
Corona de señor.svg
Tipussenyoria Modifica el valor a Wikidata
Primer titularSeguí
ReiJaume el Conqueridor reconeix a Guillem de Castellar
Data1213
Actual titularJoan Joaquim Vilallonga i Girona
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Períodeedat mitjana Modifica el valor a Wikidata

La senyoria de Castellar fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual d'Aguilar de Segarra. El primer senyor fou Seguí que era Senyor del Castell de Castellar i a més del seu terme, el domini de sis torres que donen lloc a sis nuclis medievals fortificats: Les Coromines, El Seguer, Puigfarner, Sant Valentí de Vilallonga, Solanelles, i la Guàrdia Pilosa.

Al mes de març de 1213 el rei Jaume I reconeix a Guillem de Castellar la possessió del feu i drets dels castells de Castellar i Vilallonga,[1] més endavant Vilallonga es vendrà als Rajadell. Entre els anys 1247 i 1292 la família Castellar va desapareixent de la titularitat del castell i aquest passa a mans dels Grevalosa. El 1486 després de deu anys de guerres civils a Catalunya, el rei Ferran el Catòlic dicta la sentència de Guadalupe, per la qual els pagesos de Catalunya seran homes lliures i tindran el domini útil de la terra i quedaran suprimits els mals usos feudals i la remença. Amb aquesta sentència el pagès esdevé amo del mas i malgrat que ha de pagar al senyor natural, censos i delmes, encara li queda marge per guanyar-se las vida i prosperar.

El 28 de febrer de 1621 mort Jerònima de Grevalosa i Romeu vídua i sense fills, el títol de la baronia passarà als Amat, Francesc d'Amat i de Grevalosa, fill de Francesc d'Amat, baró de Castellbell i d'Isabel de Grevalosa descendent dels Grevalosa de Castellar.[2]

Senyors de Castellar[modifica]

  • Seguí +1022
  • Company Seguí
  • Sendred Company (+1078)
  • Berenguer Sendred (+1124)
  • Guillem de Castellar

Família GREVALOSA

Família AMAT

Família CÀCER

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Arxiu de Can Falguera, Arxiu de la Corona d'Aragó
  2. Mil Anys d'història, Castell de Castellar- Roser Parcerises i Colomer ISBN 978-84-9375217-0