Senyoria de Sidó
| Tipus | senyoria i Vassals of the Kingdom of Jerusalem (en)   |
|---|---|
| Data | 1110 – 1289 |
| Estat | Regne de Jerusalem |
| Període | edat mitjana |
La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada. Va existir del 1110 al 1289 i va ser un dels principals feus del regne de Jerusalem.
La ciutat costanera de Sidó, situada entre Tir i Beirut, fou conquerida el desembre de 1110 per Balduí I, rei de Jerusalem, que la donà com a feu a Eustaqui de Grenier[1][2] Va esdevenir des de llavors una de les grans baronies feudals de Palestina del Regne de Jerusalem.[3]
Va ser conquerida per Saladí el 1187 i retornada en part el 1192 als descendents d'Eustaqui de Grenier.[1]
El 1260, la ciutat va ser destruïda pels mongols i Julià Grenier la va vendre el mateix any a l'orde del Temple.[1]
L'any 1289 fou conquerida definitivament pels sarraïns.[1][4][5]
Llista de senyors de Sidó[modifica]
- 1110-1123: Eustaqui I Grenier (1071-1123), senyor de Sidó i Cesarea
- casat amb Emma (posteriorment casada amb Hugues II del Puiset)
- 1123-1131: Eustaqui II Grenier (†-1131), fill d'Eustaqui I Grenier
- casat amb Papia
- 1131-1171: Gerard Grenier (1101-1171), fill d'Eustaqui I Grenier
- casat amb Agnès de Bures, germana de Guillem II, príncep de Galilea
- 1171-1187: Reginald Granier, fill de l'anterior
- casat amb Agnès de Courtenay, després amb Helvis d'Ibelin
- 1187-1197: conquerida per Saladí
- 1197-1202: Reginald Granier, de nou
- 1202-1239: Balian Granier, fill de l'anterior i d'Helvis d'Ibelin
- casat amb Margarida de Brienne
- 1239-1260: Julià Granier, fill de l'anterior
- casat amb Eufèmia, filla d'Hetum I, rei d'Armènia[6]
- 1260-1289: Orde del Temple
De 1202 a 1205 Guiu de Montfort, casat amb Helvis d'Ibelin, va exercir com a regent de Sidó en nom del seu fillastre Bailan,
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 de Hamme, 1869, p. 669.
- ↑ Charles du Fresne du Cange, Rey i Taranne, 1869, p. 431-432.
- ↑ Arnaud, 1868, p. 199.
- ↑ Hazard i Wolf, 1969.
- ↑ «History of the Tartars» (en anlès). rbedrosian.com. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ «Jerusalem Nobility» (en anlès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 26 juny 2023].
Bibliografia[modifica]
- Arnaud, Eugène. La Palestine ancienne et moderne; ou, Géographie historique et physique de la Terre Sainte (en francès). Ve Berger-Levrault, 1868, p. 600.
- de Hamme, Liévin. Guide indicateur des sanctuaires et lieux historiques de la Terre-Sainte (en francès). Imp. des PP. Franciscains, 1869, p. 698.
- du Fresne du Cange, Charles; Rey, Emmanuel Guillaume; Taranne, Nicolas Rodolphe. Les seigneurs de Sidon (ou de Sagitte), in Les familles d'outre-mer (en francès). París: Imprimerie Impériale, 1869.
- Hazard, H. W.; Wolf, R. L.. The later Crusades, 1189-1311 (en anglès). vol. II. Madison: University of Wisconsin Press, 1969, p. 896.