Servand i Germà de Cadis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasants Servand i Germà
Estampa cadiz.jpg
Gravat amb els dos sants, s. XIX
Biografia
Naixement Servandus, Germanus
S. III
Emerita Augusta, actual Mèrida (Extremadura, Espanya)
Mort ca. 305
San Fernando (Cadis)
Causa de mort Màrtir
Lloc d'enterrament Catedral de Sevilla (Servand) i Santa Eulàlia de Mèrida (Germà) 
màrtirs
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 23 d'octubre
Esdeveniment significatiu Segons una tradició, fills de sant Marcel de Tànger
Iconografia Com a soldats, els dos junts, amb palma de martiri o canya alta, amb cadenes trencades als braços i una creu
Patró de Cadis, Mèrida, San Fernando
Modifica les dades a Wikidata

Servand i Germà (Mèrida, Extremadura, últim quart del segle III - San Fernando, Andalusia, c. 305) foren dos germans cristians, morts màrtirs durant les persecucions romanes. Són venerats com a sants per l'Església catòlica.

Hagiografia[modifica]

La tradició diu que eren dos germans d'Emerita Augusta (actual Mèrida). Foren decapitats, per no voler abjurar del cristianisme, cap al 305 al Conventus Gaditanus, a la rodalia de Cadis; la tradició assenyala com a lloc del martiri l'Ermita del Cerro de los Mártires a San Fernando.

Una tradició posterior, apòcrifa i sense fonament, els fa anacoretes a una ermita propera a Mérida, on feien vida eremítica i predicaven als que hi anaven. El prefecte Viator, enutjat per aquestes conversions, els va detenir i torturar, portant-los presos i a peu en el seu viatge cap a Àfrica, i en arribar a Cadis, els va fer matar. Aquesta tradició en situa la mort el 290.

Una altra tradició, també inversemblant, els fa soldats de l'exèrcit romà i fills de sant Marcel el Centurió.[1]

Veneració[modifica]

Hi ha proves del seu culte a Cadis en dues inscripcions de 662 i 674.[2] Avui són els sants patrons de Mèrida i Cadis (en foren proclamats en 1619), i copatrons de San Fernando. Els dos germans havien estat sebollits al lloc del martiri, però abans de l'època visigòtica se'n van traslladar les restes: les de Germà a Mèrida i les de Servand a Sevilla, a la catedral. A la catedral de Santander es venera un crani de Sant Servand.

Referències[modifica]

  1. De la mateixa manera, altres sants hispànics van esdevenir, sense cap fonament històric, fills de Sant Marcel: Celedoni i Ermenter (patrons de Calahorra), Claudi, Luperc i Victori (morts a Lleó), Facund i Primitiu de Sahagún o Faust, Genar i Marcial de Còrdova (màrtirs a Còrdova).
  2. Borst, Arno. Der Karolingische Reichskalender und seine Überlieferung bis ins 12. Jahrhundert (en alemany). vol.3. Hahnsche Buchhandlung, 2001, p. 1423. ISBN 3775209026.