Servand i Germà de Cadis
 Gravat amb els dos sants, s. XIX | |
| Biografia | |
|---|---|
| Grup | duet de germans  |
Servandus (en)  ( - ) (23 d'octubre)Germanus (en) ( - ) (23 d'octubre) | |
| Naixement | Servandus, Germanus S. III Emerita Augusta, actual Mèrida (Extremadura, Espanya) |
| Mort | 305 San Fernando |
| Sepultura | Catedral de Sevilla (Servand) i Santa Eulàlia de Mèrida (Germà) |
| Període | Imperi Romà |
| màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 23 d'octubre |
| Iconografia | Com a soldats, els dos junts, amb palma de martiri o canya alta, amb cadenes trencades als braços i una creu |
| Patró de | Cadis, Mèrida, San Fernando |
Servand i Germà (Mèrida, Extremadura, últim quart del segle iii - San Fernando, Andalusia, c. 305) foren dos germans cristians, morts màrtirs durant les persecucions romanes. Són venerats com a sants per l'Església catòlica.
Hagiografia[modifica]
La tradició diu que eren dos germans d'Emerita Augusta (actual Mèrida). Foren decapitats, per no voler abjurar del cristianisme, cap al 305 al Conventus Gaditanus, a la rodalia de Cadis; la tradició assenyala com a lloc del martiri l'Ermita del Cerro de los Mártires a San Fernando.
Una tradició posterior, apòcrifa i sense fonament, els fa anacoretes a una ermita propera a Mérida, on feien vida eremítica i predicaven als que hi anaven. El prefecte Viator, enutjat per aquestes conversions, els va detenir i torturar, portant-los presos i a peu en el seu viatge cap a Àfrica, i en arribar a Cadis, els va fer matar. Aquesta tradició en situa la mort el 290.
Una altra tradició, també inversemblant, els fa soldats de l'exèrcit romà i fills de sant Marcel el Centurió.[1]
Veneració[modifica]
Hi ha proves del seu culte a Cadis en dues inscripcions de 662 i 674.[2] Avui són els sants patrons de Mèrida i Cadis (en foren proclamats en 1619), i copatrons de San Fernando. Els dos germans havien estat sebollits al lloc del martiri, però abans de l'època visigòtica se'n van traslladar les restes: les de Germà a Mèrida i les de Servand a Sevilla, a la catedral. A la catedral de Santander es venera un crani de Sant Servand.
Referències[modifica]
- ↑ De la mateixa manera, altres sants hispànics van esdevenir, sense cap fonament històric, fills de Sant Marcel: Celedoni i Ermenter (patrons de Calahorra), Claudi, Luperc i Victori (morts a Lleó), Facund i Primitiu de Sahagún o Faust, Genar i Marcial de Còrdova (màrtirs a Còrdova).
- ↑ Borst, Arno. Der Karolingische Reichskalender und seine Überlieferung bis ins 12. Jahrhundert (en alemany). vol.3. Hahnsche Buchhandlung, 2001, p. 1423. ISBN 3775209026.
-
Estàtues dels dos sants a Cadis, 1887 -
Escultura en or i ivori (Cadis, Museo Casa del Obispo), obra filipina del s. XIX -
L'Ermita del Cerro, a San Fernando.
