Setge de Saraqusta (777)
| Revolta iemení d'Al-Àndalus | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Saraqusta (777) Setge de Saraqusta (777) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 777[1] | ||
| Coordenades | 41° 36′ N, 0° 54′ O / 41.6°N,0.9°O | ||
| Lloc | Saraqusta | ||
| Estat | emirat de Qúrtuba | ||
| Resultat | Decisiva victòria saragossana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
← Campanya d'al-Fihrí | |||
Revolta iemení d'Al-Àndalus | |
|---|---|
El setge de Saragossa de 777 fou una batalla que formà part de la revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova i que enfrontà els revoltats, capitanejats per Sulayman al-Arabí, que defensaven Saraqusta; amb les tropes de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil. Les tropes emirals no pogueren vèncer la resistència iemenita i la revolta continuà.
Antecedents
[modifica]Amb l'arribada dels omeies a Al-Àndalus apareixen els primers assajos de revolta a la Frontera Superior. En aquesta regió s'hi havien establert principalment iemenites, i la distància respecte del centre de poder cordovès afavorí que sorgissin nuclis sediciosos ja a partir de la proclamació de l'emir Abd-ar-Rahman I.[3] L'emir, que era de llinatge omeia, també hagué de resistir ser blanc de la persecució dels abbàsides de Damasc.[4] L'esquadra d'Abd-ar-Rahman ibn Habib al-Fihri, conegut amb el nom de l'Esclabí, havia desembarcat a la Cora de Tudmir enviada pels abbàsides de Damasc per imposar-se als omeies andalusins, però fallí en la temptativa. Així, després de la temptativa de sedició abbàsida, es preparà per anar a Damasc a venjar-se, però la rebel·lió iemenita li ho impedí.[2]
Per la seva banda, els revoltats cercaven aliances per fer front al poder de l'emir, i amb tal efecte teixiren una aliança amb els francs[2] acordada a la Dieta de Paderborn (777) amb el suport d'Abu-Tawr, valí d'Osca.
El setge
[modifica]Els valís Sulayman l'Arabí de Barcelona i Hussayn l'Ansarí de Saragossa promogueren un aixecament contra l'emir Abd-ar-Rahman I. Per fer front a la revolta de la ciutat, Abd-ar-Rahman envià el general Tsalaaba i posà setge a Saragossa durant uns dies. Els saragossans, però, resistiren el setge, i Tsalaaba fou capturat en una sortida de cavalleria per l'Arabí i fou enviat com a ostatge a Carlemany.[2]
Conseqüències
[modifica]Vencedors els seus nous aliats a Hispània, Carlemany envià dos exèrcits a Saragossa per exercir domini efectiu sobre la nova terra. Però els saragossans no estaven disposats a cedir el domini del seu territori, i així els francs posaren setge a Saragossa un any més tard.
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Luis Suárez Fernández, Historia de España Antigua y media[Enllaç no actiu], p.168
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Millàs i Vallicrosa, 1987, p. XXVIII.
- ↑ Millàs i Vallicrosa, 1987, p. XXVII.
- ↑ (castellà) J. Martín Quintana, El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana
Bibliografia
[modifica]- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Maisonneuve & Larose, 1999, p.122-123. ISBN 2706813865.
- Millàs i Vallicrosa, Josep M. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987. ISBN 8472831175 [Consulta: 5 juliol 2020].