Sideròfor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els sideròfors (del grec pherein i sideros que significa «portar el ferro») són quelats de ferro sintetitzats i secretats especialment pels microorganismes per a disposar del ferro necessari per al seu desenvolupament. Els sideròfors són molècules de baix pes molecular i tenen una gran afinitat amb l'ió del ferro 3+. Són pèptids capaços de formar complexos [sideròfors Fe3+] que permeten internalitzar el ferro necessari per al funcionament de la cèl·lula.

Si bé el ferro és un element abundant a la Terra, la seva biodisponibilitat es redueix en els medis aerobis on, en presència d'oxigen, l'ió fèrric (Fe3+) forma hidròxids fèrrics insolubles. Per això esdevé un factor limitant en el desenvolupament dels microorganismes. Per a superar aquest límit els bacteris han desenvolupat sistemes especialitzats, els sideròfors.

Paper i ús[modifica]

La síntesi dels sideròfors per part dels microorganismes està induïda per la carència de ferro disponible en el medi. Els siderofors s'uneixen al ferro fèrric, Fe3+, per formar un complex [sideròfors Fe3+]. Aquest complex es posa a la superfície de la cèl·lula per enllaçar-se a una proteïna transmembrana receptora. El complex entrarà dins la cèl·lula gràcies a un transportador del tipus transportador ABC. Una vegada dins la cèl·lula el complex es dissocia i el ferro fèrric Fe3+ es redueix en ferro ferrós Fe2+. Així el Fe2+ pot ser utilitzat per la cèl·lula per al funcionament dels enzims en la cadena respiratòria. El siderofor dissociat es recicla cap al medi extracel·lular per una bomba de flux.

Diferents formes de sideròfor[modifica]

Actualment es coneixen més de 200 tipus diferents de sideròfors. pertanyen a dues grans famílies:

Notes i referències[modifica]

  • H. Leclerc et D.A.A Mossel, Microbiologie, le tube digestif, l'eau et les aliments, Doin editeurs, Paris, ISBN 2-7040-0590-7, page 194.
  • J.J Perry, J.T Staley et S. Lory, Microbiologie, cours et questions de révision, PCEM-PCEP cycle/licence, cycle/master, Dunod, ISBN 2-10-007234-X, page 114.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sideròfor