Sidicins

Els sidiquins (sidicini, Σιδικῖνοι) foren un poble d'Itàlia, a la vora dels samnites i dels campanis, que tenien per capital Teanum i es van estendre cap al nord a la vall del Liris, dominant fins a Fregellae que després va passar als volscs. Estrabó diu que eren un poble osc (les monedes de Teanum tenen inscripcions en osc). Foren aliats de les ciutats campànies (al sud) i dels àusons i auruncs (a l'oest).

Són esmentats per primer cop a la història el 343 aC quan foren atacats pels samnites i van demanar ajust a Cumes i altres ciutats de Campània que van enviar un exèrcit que fou derrotat pels samnites. Llavors Cumes va demanar ajut de Roma i la intervenció d'aquesta va originar la primera guerra samnita; la pau del 341 aC va deixar els samnites lliures per fer la guerra als sidiquins si volien. Llavors els sidiquins van demanar ajuts a la Lliga Llatina; en realitat els sidiquins encara van haver d'ajudar els llatins a la gran guerra llatina (340-338 aC) al final de la qual encara conservaven la seva independència; tot seguit van començar una guerra contra els auruncs; aquestos foren derrotats i els sidiquins van ocupar la capital dels auruncs que foren expulsats cap a Suessa; els sidiquins foren aliats en aquesta guerra dels àusons de Cales. Els romans van defensar els auruncs i van derrotar els sidiquins i àusons; Cales fou ocupada i el 332 aC el territori dels sidiquins fou ocupat però la capital Teanum va resistir; el resultat final del conflicte no és conegut però el 297 aC se suposa que els sidiquins ja estaven sota poder de Roma com a sotmesos o aliats, ja que en aquest any es va fer un atac als samnites des del seu territori.

El nom de sidiquins va desaparèixer de la història i són considerats una part dels campanis com els àusons de Cales i els auruncs de Suessa. Estrabó en parla com un poble osc extingit.