Silví de Tolosa
 Ruïnes de Saint-Bertin (Saint-Omer) on era enterrat el sant | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Silvinus Segona meitat del segle vii Tolosa (Llenguadoc) | ||||
| Mort | 17 de febrer de ca. 717 Artois (Pas-de-Calais) | ||||
| Sepultura | Monestir d'Auchy-les-Moines; des de 961-962: abadia de Saint-Bertin (Saint-Omer), restes desaparegudes | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | sacerdot  | ||||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||||
| bisbe | |||||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||||
| Canonització | Antiga, venerat des del s. IX | ||||
| Festivitat | 17 de febrer | ||||
| Iconografia | Robes de bisbe | ||||
Sant Silví (Tolosa, segona meitat del s. VII - Morinnie, Artois, 17 de febrer del 717) fou un religiós occità, actiu a la regió de Thérouanne (actual Pas de Calais). És venerat com a sant per l'Església catòlica. No té cap fonament la seva identificació amb el bisbe Selvi de Tolosa (o Silvi) del segle IV.
Biografia
Silví era natiu de Tolosa,[1] d'una família noble originària del nord de França. Els seus pares el volien casar amb una noia de la seva mateixa condició, però volent abraçar la religió va abandonar la promesa, la família i la ciutat i va fer diverses peregrinacions entre les quals una a Terra Santa.
En tornar, va anar a Roma on fou consagrat bisbe regionari amb el desig de predicar la fe a lloc llunyans on la fe encara no estès establerta o anunciada. Va evangelitzar la regió del Comtat de Thérouanne, actualment al Pas de Calais. Al final dels seus dies es va retirar a l'Artois, on tenia terres i d'on venia la seva família. Hi va fer construir dues esglésies properes al monestir de monges benedictines d'Auchy, que havia fundat.
Va morir el 17 de febrer del 717 i fou enterrat pels monjos de Saint-Riquier; Siquerda, abadessa d'Auchy-les-Moines, va fer erigir al lloc de la seva sepultura un superb mausoleu.
Venerat com a sant, la seva festivitat litúrgica és el 17 de febrer. Les seves relíquies eren a l'església de Saint-Bertin de Saint-Omer.
Notes
- ↑ Alguns autors l'identifiquen com a fill de Pipí d'Héristal però el seu naixement a Tolosa ho descarta.
Bibliografia
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- Prions en Église - Éditions Bayard - febrer del 2010 -pàgina 7