Simdjúrides

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els simdjúrides (o simjúrides) foren una línia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del segle X, que eren dependents dels samànides de Bukharà.

La va fundar Abu Imran Simdjur, que va iniciar la seva carrera com dawati (portador del tinter) de l'emir Ismaïl ibn Àhmad (892-907); el 910/911 Simdjur Dawati fou enviat al Sistan per envair el país en nom del seu emir (Ahmad II ben Ismail) deposant a l'emir saffàrida Layth ibn Ali i al seu germà Muhammad ibn Ali; el 912 o 913 una revolta va portar al poder altre cop als saffàrides però Ahmad ibn Ismail va enviar un exèrcit dirigit per Husayn ibn Ali Marv al-Rudi i un altre sota els generals Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar Mutadji i el mateix Simdjur Dawati, que van entrar a Sistan i van suprimir el moviment (913). El 914 la mort de l'emir samànida va provocar l'anarquia i les forces samànides es van retirar; el califa va enviar llavors un nou governador mentre diversos caps dels ayyar (la milícia originalment creada per lluitar contra els kharigites) s'asseguraven feus locals (916 a 917) nominalment sota autoritat abbàssida. Vers el 922 Simdjur apareix en lluita contra els alides al Gurgan.

Després d'això diversos membres de la família foren governadors del Khurasan, el primer el seu fill Abu Ishak Ibrahim (944/945) encara que per poc temps: Abu Ali Čaghani, governador des de 939, i príncep local del Caghaniyan, fou deposat el 945 i substituït pel cap turc Abu Ishak Ibrahim ibn Simdjur (el que va suposar l'ascens dels comandants turcs dins l'estat). A la mort d'Ibrahim, el seu fill Abu l-Hasan Muhammad va ser nomenat governador i va exercir durant uns trenta anys[1]

Amb la pujada al tron de Bukharà del jove samànida Nuh II ibn Mansur, Muhammad va aconseguir una virtual autonomia al Khurasan. Fou figura clau de les lluites a l'emirat samànida als anys setanta i vuitanta del segle X. A la seva mort el va succeir el seu fill Abu Ali Simdjur al-Muzaffar que va rebutjar l'autoritat samànida; en la lluita entre Nuh II ben Mansur i Abu Ali Simdjur, es van lliurar diversos combats especialment contra el general turc Sebuktegin i després el seu fill Mahmud ibn Sebuktegin, fins que Abu Ali Simdjur fou fet presoner el 996 i va quedar empresonat a Gardiz junta amb diversos partidaris; tots foren executats junts el 999. El seu fill Abu l-Kasim Ali fou el darrer membre de la família i cap militar al Khurasan fins al 1002.

Llista d'amirs[modifica]

  • Abu Imran Simjur al-Dawati 910 a 914 a Sistan
  • Abu Ishak Ibrahim ibn Simjur 945- vers 950
  • Abu l-Hasan Muhammad ibn Ibrahim vers 950 - vers 980
  • Abu Ali al-Muzaffar ibn Muhammad 980-996
  • Abu l-Kasim Ali ibn al-Muzaffar (rebel) 996-1002

Nota[modifica]

  1. Treadwell, Luke. "Simjurids." Encyclopaedia Iranica. Ed. Ehsan Yarshater. Columbia University. Consultat 28 novembre 2008.

Referències[modifica]

Bosworth, Clifford Edmund. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual. Great Britain: Columbia University Press, 1996. ISBN 0231107145