Simfonia núm. 12 (Villa-Lobos)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 12
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorHeitor Villa-Lobos Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7a74d288-dcb1-4b6d-89d0-98b5c1f67695 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 12 va ser escrita l'any 1957 pel compositor brasiler Heitor Villa-Lobos. Una actuació dura uns vint-i-cinc minuts.

Història[modifica]

Villa-Lobos va compondre la seva Dotzena Simfonia a Nova York el 1957, completant-la el dia del seu setanta aniversari, el 5 de març de 1957. La partitura està dedicada a Mindinha (Arminda Neves d'Almeida), la companya del compositor durant els últims 23 anys de la seva vida. Va ser interpretada per primera vegada a l'Auditori Lisner de Washington, DC, el 20 d'abril de 1958, per la National Symphony Orchestra, dirigida per Howard Mitchell. L'estrena europea va tenir lloc poc després a Brussel·les, el 22 de setembre de 1958, per la Grand Orchestre Symphonique de la Radiodiffusion Nationale Belge, dirigida pel compositor.[1]

Anàlisi[modifica]

La simfonia consta de quatre moviments:

  1. Allegro non troppo
  2. Adagio
  3. Scherzo (Vivace)
  4. Molto Allegro

La forma del primer moviment s'assembla a un rondó de cinc parts (ABACA), amb una coda en què el tema principal torna en augment.[2]

El segon moviment està en un disseny ternari (ABA) i condueix sense interrupció al tercer moviment.[3]

Igual que el primer moviment, l'scherzo està en forma de rondó de cinc parts, excepte que els retorns de la secció A principal estan en claus diferents, i la segona aparició és immediatament després de la primera: A A' B C A''.[4]

El finale també està en una forma modificada de rondó de cinc parts. Com en l'scherzo, la tornada torna en claus diferents de la seva aparença inicial.[5]

Referències[modifica]

  1. Villa-Lobos, sua obra, 2009, p. 48.
  2. Enyart, 1984, p. 447–448.
  3. Enyart, 1984, p. 456.
  4. Enyart, 1984, p. 460, 465.
  5. Enyart, 1984, p. 472.

Fonts citades[modifica]

  • Enyart, John William. 1984. "The Symphonies of Heitor Villa-Lobos". PhD diss. Cincinnati: University of Cincinnati.
  • Villa-Lobos, sua obra. 2009. Version 1.0. MinC / IBRAM, and the Museu Villa-Lobos. Based on the third edition, 1989.

Bibliografia[modifica]

  • Béhague, Gerard . 1994. Villa-Lobos: la recerca de l'ànima musical del Brasil . Austin: Institut d'Estudis Llatinoamericans, Universitat de Texas a Austin, 1994.ISBN 0-292-70823-8 .
  • Peppercorn, Lisa M. 1991. Villa-Lobos: The Music: An Analysis of His Style, traduït per Stefan de Haan. Londres: Kahn & Averill; White Plains, Nova York: Pro/Am Music Resources Inc.ISBN 1-871082-15-3ISBN 1-871082-15-3 (Kahn i Averill);ISBN 0-912483-36-9 .
  • Salles, Paulo de Tarso. 2009. Villa-Lobos: processos composicionais . Campinas, SP: Editora da Unicamp.ISBN 978-85-268-0853-9ISBN 978-85-268-0853-9 .