Sistema de numeració genealògic
Els sistemes de numeració en genealogia són mètodes utilitzats per numerar individus dins dels arbres genealògics.
Ascendència
[modifica]Mètode Sosa-Stradonitz
[modifica]El mètode Sosa-Stradonitz (també anomenat mètode Eytzinger , mètode Sosa o Ahnentafel) permet numerar els ascendents d'una persona. Va ser utilitzat per primera vegada per Michael von Aitzing (també anomenat Michael Eytzinger) el 1590.
La persona principal s’identifica amb el número 1. A partir d'una persona amb identificador n, el pare tindrà l’identificador 2n i la mare 2n +1.
Exemple per a les tres primeres generacions:
Pares | Avis | Besavis | ||||||||
4 avi patern | 8 pare de 4 | |||||||||
9 mare de 4 | ||||||||||
2 pare | ||||||||||
5 àvia paterna | 10 pare de 5 | |||||||||
11 mare de 5 | ||||||||||
1 persona principal | ||||||||||
6 avi matern | 12 pare de 6 | |||||||||
13 mare de 6 | ||||||||||
3 mare | ||||||||||
7 àvia materna | 14 pare de 7 | |||||||||
15 mare de 7 | ||||||||||
Descendència
[modifica]Mètode Henry
[modifica]El mètode Henry és un sistema de numeració de descendència creat per Reginald Buchanan Henry per a la publicació de les genealogies dels presidents dels Estats Units.[1]
El progenitor no té cap número. Els fills es numeren per naixement i es numeren afegint un element a la identificació del pare: per als primers s’utilitza un número de l’1 al 9; per a la desena s'utilitza la lletra x; a partir de l’onzè fill s’utilitzen les lletres de a en endavant.
Exemple del començament de la genealogia de George Washington segons Henry.[2]
Augustine Washington (1694-1743) | ||||||||||||||||
1 Butler Washington (n. 1716 ca) | ||||||||||||||||
2 Lawrence Washington (1718-1752) | ||||||||||||||||
21 Jane Washington (1744-1745) | ||||||||||||||||
22 Fairfax Washington (n. 1747) | ||||||||||||||||
23 Mildred Washington (1748-1749) | ||||||||||||||||
24 Sarah Washington (1750-1752) | ||||||||||||||||
3 Augustine Washington (1720-1762) | ||||||||||||||||
31 Elizabeth Washington (1748-1792) | ||||||||||||||||
311 Alexander Eliot Spotswood (1769-1840) | ||||||||||||||||
3111 Alexander Washington Spotswood (1793-1843) | ||||||||||||||||
31111 Lavinia Lewis Spotswood (1827-1915) | ||||||||||||||||
311111 Mary Alice Rodhouse (b. 1865) | ||||||||||||||||
3111111 Errol Amos Collins (b. 1896) | ||||||||||||||||
31111111 Mary Alice Collins (b. 1920) | ||||||||||||||||
31111112 Helen Mire Collins (b. 1923) | ||||||||||||||||
3112 Elizabeth Washington Spotswood (1796-1873) | ||||||||||||||||
31121 Jerial Dodge (1821-1891) | ||||||||||||||||
311211 John Lewis Dodge (1859-1904) | ||||||||||||||||
Mètode d'Aboville
[modifica]El mètode d'Aboville és un sistema de numeració de descendents creat per Jacques d'Aboville el 1940 i similar al mètode Henry.
El progenitor s’identifica amb el número 1. Als nens s’afegeix un nombre progressiu separat per un punt, ordenat per naixement (no s’utilitzen lletres).
1 Progenitor | ||||||||
1.1 Fill | ||||||||
1.1.1 Net | ||||||||
1.1.1.1 Besnet | ||||||||
1.1.1.2 Besnet | ||||||||
1.1.2 Net | ||||||||
1.2 Fill | ||||||||
1.2.1 Net | ||||||||
1.2.1.1 Besnet | ||||||||
1.2.2 Net | ||||||||
1.2.2.1 Besnet | ||||||||
1.2.3 Net | ||||||||
1.2.4 Net | ||||||||
1.2.5 Net | ||||||||
1.2.6 Net | ||||||||
1.2.7 Net | ||||||||
1.2.8 Net | ||||||||
1.2.9 Net | ||||||||
1.2.10 Net | ||||||||
Mètode Meurgey de Tupigny
[modifica]El mètode Meurgey de Tupigny és un sistema de numeració descendent creat per Jacques Meurgey de Tupigny el 1953.[3]
Un número romà identifica la generació de membres; el segueix un nombre progressiu, únic dins de la generació.
I Progenitor | ||||||
II-1 Fill | ||||||
III-1 Net | ||||||
IV-1 Besnet | ||||||
IV-2 Besnet | ||||||
III-2 Net | ||||||
III-3 Net | ||||||
III-4 Net | ||||||
II-2 Fill | ||||||
III-5 Net | ||||||
IV-3 Besnet | ||||||
IV-4 Besnet | ||||||
IV-5 Besnet | ||||||
III-6 Net | ||||||
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ (Henry .)
- ↑ (Henry p. 13)
- ↑ Jacques Meurgey de Tupigny. Guide des recherches généalogiques aux Archives Nationales (en francès), 1953.
Bibliografia
[modifica]- Lorenzo Caratti di Valfrei. «Sistemi di numerazione delle persone individuate». A: Manuale di genealogia. Profilo, fonti, metodologie, 2004. ISBN 9788843030729.
- Reginald Buchanan Henry. Genealogies of the Families of the Presidents (en anglès), 1935.
Enllaços externs
[modifica]- R. Pence. «Numbering Systems in Genealogy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-07-07. [Consulta: 27 abril 2021].