Sistema tributari d'Espanya
El sistema tributari espanyol són tots els tributs que els diferents nivells de les Hisendes Públiques de l'Estat Espanyol exigeixen. L'estat i les distintes entitats públiques necessiten uns ingressos per complir els seus objectius.[1]
Classificació dels tributs espanyols
[modifica]Els distints tributs espanyols són classificats en la Llei General Tributària:[1]
- Taxa: s'exigeixen quan s'utilitzen productes i serveis del domini públic.[1]
- Contribució especial: s'exigeixen quan s'obté un benefici o augment del valor dels béns a conseqüència de la realització d'obres públiques o algun servei públic.[2]
- Impost: s'exigeixen sense cap contraprestació quan es fa negoci o qualsevol acte que demostra que el contribuent té capacitat econòmica.[2] Els impostos poden, a la vegada, ser classificats segons distints criteris.
Hi ha una discussió en la doctrina jurídica respecte si cal considerar les prestacions patrimonials de caràcter públic sinònim de tributs o si són altra classe d'ingressos públics.[5]
Història
[modifica]La Constitució espanyola de 1978 establí que el sistema tributari espanyol havia de seguir el principi de progressivitat.[6]
Un informe publicat el 2013 de l'Observatori sobre el repartiment dels impostos entre les llars espanyoles trobà que, tenint en compte els impostos indirectes, les famílies pobres (el 20% més pobre) eren, després del 10% de les més riques, les que més rebien pressió fiscal.[7]
Segons explica el periodista Sergi Pitarch en un article publicat el 2016, el desigual sistema de finançament autonòmic suposa que les autonomies desafavorides es vegen obligades a incrementar els tributs per a augmentar els seus ingressos mentre que les afavorides redueixen els tributs, podent ser acusades de competència deslleial a nivell fiscal.[8]
En gener de 2018, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, anuncià que la recaptació de 2017 superava en 11.733 milions d'euros la del 2016, amb un 6,3% de millora, amb el que s'arribava als 197.982 milions d'euros, quantitat pròxima al rècord històric de 2007, donant per superada la crisi econòmica.[9][10]
Sistema tributari autonòmic
[modifica]La Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes estableix en l'article 6.1 que les comunitats autònomes poden establir i exigir els seus propis tributs. Aquesta potestat està limitada en el cas de les comunitats autònomes de règim comú.[11] Els tributs creats per la comunitats autònomes han sigut principalment sobre l'activitat de joc i els assumptes del medi ambient. Algunes han establit tributs com a penalitzacions cap a les conductes considerades antisocials.[12]
El 2007, totes les comunitats autònomes, excepte Castella i Lleó, han establit tributs propis. Hi havien 47 impostos propis.[12] La recaptació per impostos propis és molt baixa (menys del 2,5% del pressupost de la comunitat autònoma), excepte el cas canari.[13]
Els rendiments efectius dels tributs que són cedits a les comunitats autònomes estan determinats per la Llei 21/2001, en el seus articles 22 i següents.[14]
Sistema tributari local
[modifica]Els tributs de caràcter local estan regulats per les normes que regulen el sistema tributari espanyol en general més la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.[15] Hi formen part les taxes, els preus públics, les contribucions especials i els impostos i recàrrecs.[16]
Els impostos generals del sistema tributari local són:[17]
Referències
[modifica]- 1 2 3 AEDAF, 2014, p. 17.
- 1 2 3 AEDAF, 2014, p. 18.
- ↑ AEDAF, 2014, p. 18-19.
- 1 2 AEDAF, 2014, p. 19.
- ↑ Naujoël. «2.5. Las prestaciones patrimoniales de carácter público». Apuntes de Derecho para estudiantes y Abogados.. UNED, 19-07-2019. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 502.
- ↑ López Laborda, Julio; Marín, Carmen; Onrubia, Jorge. Observatorio sobre el reparto de los impuestos entre los hogares españoles : Junia 2016 – Primer informe. FEDEA, 2016, p. 3.
- ↑ Pitarch, Sergi «Madrid: un «paraíso fiscal» en España». Levante-EMV, 25-06-2016 [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ Jorrín, J.G. «Montoro anticipa que la recaudación tributaria creció en 12.000 millones en 2017». El Confidencial, 24-01-2018 [Consulta: 22 novembre 2018].
- ↑ «Montoro avanza que la recaudación tributaria creció un 6,3% en 2017». Cinco Días, 24-01-2018 [Consulta: 22 novembre 2018].
- ↑ Prats Máñez, 2008, p. 1716.
- 1 2 Prats Máñez, 2008, p. 1717.
- ↑ Prats Máñez, 2008, p. 1718.
- ↑ Prats Máñez, 2008, p. 1727.
- ↑ Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992, p. 508. ISBN 84-87708-33-1.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 511-512.
- ↑ Belmonte Martín, Irene. La modernización de la gestión tributaria local en España: el caso de Suma Gestión Tributaria de la Diputación de Alicante. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 2016, p. 136. ISBN 978-84-7351-557-3.
Bibliografia
[modifica]- AEDAF. Guía fiscal para pymes. Expansión, 2014. D.L. M-15691-2014
- Prats Máñez, Fernando. «Capítulo 47. La potestad tributarua de la Comunidad de Madrid. La política tributaria: especial referencia al periodo 2003-2007». A: Derecho público y administración de la Comunidad de Madrid, 1983-2008 : XXV Aniversario Comunidad de Madrid. Tomo I. Madrid: Instituto Madrileño de Administración Pública [et al], 2008, p. 1713-1758. ISBN 978-84-451-3123-7.