Sofonisba (Paër)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSofonisba
Forma musical òpera
Compositor Ferdinando Paër
Llibretista Giovanni Schmidt
Llengua original italià
Gènere dramma serio
Moviment musical classicisme
Actes dos
Estrena
Data 19 de maig de 1805
Escenari Teatro del Corso de Bolonya,
Modifica dades a Wikidata

Sofonisba és una òpera en dos actes composta per Ferdinando Paër sobre un llibret italià de Giovanni Schmidt. S'estrenà al Teatro del Corso de Bolonya el 19 de maig de 1805, el dia de la inauguració del teatre,[1] amb l'aprovació del públic.[2]

Origen i context[modifica]

En general es reconeix que l'arribada de Rossini a l'escena musical va canviar la cara de l'òpera italiana. Tothom va voler imitar el seu nou enfocament de l'òpera. Abans de Rossini, les òperes s'escrivien per compositors que seguien treballant amb eines del Set-cents. Mentre, sense negar ni el geni de Rossini ni la seva posició en el moviment romàntic en l'òpera italiana, compositors com el bavarès Giovanni Simone Mayr i el parmesà Ferdinando Paër ja estaven remodelant les tradicions operístiques establertes per Haydn i Mozart.

Sofonisba, una heroïna clàssica interpretada per diversos compositors segle XVII i XVIII, es converteix, en mans de Paër, en una figura més realista, una dona de veritat. Quan les circumstàncies se li tornen en contra, ella pren verí i és aquí on Paër aprofita l'oportunitat per fer una cosa excepcional. La càrrega emocional de l'escena final, amb múltiples moviments de Sofonisba, era una cosa que el públic mai s'havia trobat abans. L'impacte d'aquestes actuacions de Sofonisba no es van perdre per a Rossini, ja que l'òpera va ser reviscuda quinze anys més tard a Nàpols per la seva esposa, la gran Isabel Colbran. En un període en què el públic exigia només noves òperes sembla un testimoni del reconeixement de les innovacions de Paër.[3]

Referències[modifica]

  1. Dades a operone.de
  2. Colectiu. Sophonisbe. Slatkine, p. 219. 
  3. Fullet del disc dirigit per Marco Guidarini. Opera rara, 2006.