Solfatara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Solfatara de Pozzuoli.

La Solfatara és un cràter volcànic proper de la ciutat de Pozzuoli (o Puteoli), a l'oest de Nàpols. El seu nom prové del llatí Sulpha terra, «terra de sofre». Es va formar fa uns 4.000 anys i la seva darrera erupció es remunta a l'any 1198, quan probablement va provocar una explosió freàtica. La Solfatara és un volcà pla cobert de cendres i de sofre. Té principalment una activitat post-volcànica força important constituïda per fumaroles. Forma part dels Camps Flegreus.

Nom comú[modifica]

Solfatara és el terme amb què es designen aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300 °C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l'aire és oxidat i forma cristalls de sofre.

Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d'aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits. Es troben solfatares sobretot a Islàndia i al parc nacional de Yellowstone.