Som les nostres muntanyes
| Մենք ենք, մեր սարերը (armeni) i Biz və bizim dağlar (àzeri) | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | escultura a l'aire lliure | |||
| Creador | Sargis Baghdasaryan (en) | |||
| Creació | 1967 | |||
| Gènere | art públic | |||
| Material | tova calcària | |||
| Mida | 9 ( | |||
| Estat de conservació | malmès, dilapidated (en) | |||
| Lloc | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Stepanakert (Azerbaidjan) | |||
| ||||
Som les nostres muntanyes[1] (en armeni: Մենք ենք մեր սարերը; també Tatik Papik; Տատիկ և Պապիկ) és un gran monument al nord de Stepanakert, la ciutat capital de l'autoproclamada República d'Artsakh.[2][3] L'escultura, acabada al 1967 per Sargis Baghdasaryan i Safi Garayev, es considera un símbol de l'herència armènia de la regió d'Alt Karabakh. El monument està fet de tova volcànica, i representa un home i una dona tallats en la roca, que simbolitzen els habitants de les muntanyes de Karabakh. El nom Tatik- papik en armeni es tradueix com 'l'àvia i l'avi'. L'estàtua destaca en l'escut d'armes de l'Alt Karabakh.
L'aparició de l'escultura en un vídeo abans d'una actuació en Eurovisió l'any 2009 fou el primer de diversos conflictes polítics durant la competència entre Armènia i l'Azerbaidjan.
El 29 de setembre de 2023, els funcionaris d'Azerbaidjan van col·locar la bandera de l'Azerbaidjan al monument, el mateix dia de la presa de possessió azerbaidjana de Stepanakert,[4] després de l'ofensiva militar d'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh emprendida deu dies abans i la fugida posterior de la població armènia.[5] Es va expressar la preocupació que l'Azerbaidjan pogués demolir el monument.[6][7][8]
El novembre de 2024, es van publicar fotos i vídeos a Telegram, una plataforma de xarxes socials, que revelaven actes vandàlics tant a la part frontal com a la posterior del monument. Alguns dels danys inclouen comentaris despectius cap als armenis. La zona al voltant del lloc també ha estat danyada. El govern de l'Azerbaidjan està considerant enderrocar el monument.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Holding, Nicholas; Holding. Armenia: With Nagorno Karabagh (en anglés). Bradt Travel Guides, 1 de gener de 2011. ISBN 9781841623450.
- ↑ Planet, Lonely; Noble; Kohn; Systermans. Lonely Planet Georgia, Armenia & Azerbaijan (en anglés). Lonely Planet, 1 d'abril de 2012. ISBN 9781743213032.
- ↑ Dissertation Abstracts International: The humanities and social sciences (en anglés). University Microfilms, 1 de gener de 2004.
- ↑ «Armenians describe journey to safety after fall of their homeland» (en anglès). The Independent, 29-09-2023. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Presidential consultant in Karabakh shares picture from Azerbaijan's Khankendi» (en anglès), 29-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-09-30. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «The Cultural Genocide Against Armenians» (en anglès). TIME, 12-10-2023. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ Nayyar, Rhea. «Symbolic Armenian Monument in Artsakh at Risk of Destruction» (en anglès). Hyperallergic, 02-10-2023. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Artsakh: the end of history» (en anglès). Pressenza, 27-09-2023. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Vandalism of the ‘We Are Our Mountains’ Monument» (en anglès). Monumentwatch.org, 08-11-2024. [Consulta: 27 agost 2025].
