Somnis elèctrics

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSomnis elèctrics
Electric Dreams
EDposter1984.jpg
Fitxa
DireccióSteve Barron
Protagonistes
ProduccióLarry DeWaay
Rusty Lemorande
Richard Branson
GuióRusty Lemorande
MúsicaGiorgio Moroder
Jeff Lynne
FotografiaAlex Thomson
MuntatgePeter Honess
ProductoraVirgin Pictures
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Regne Unit
Estrena1984
Durada112 minuts[1]
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.5 milions de dòlars
Recaptació2,467 milions
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, ciència-ficció
Temaintel·ligència artificial i informàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSan Francisco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0087197 Filmaffinity: 258353 Allocine: 110757 Rottentomatoes: m/1006510-electric_dreams Mojo: electricdreams Allmovie: v15544 TCM: 3453 Modifica els identificadors a Wikidata

Somnis elèctrics (títol original: Electric Dreams) és una pel·lícula estatunidenco-britànica estrenada l'any 1984 i realitzat per Steve Barron. La història és a la vegada ciència-ficció i comèdia romàntica, ja que presenta un triangle amorós entre un home, una dona i un ordinador domèstic.

En els crèdits finals, la pel·lícula és dedicada a la memòria de l'UNIVAC I.

Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Miles Harding acaba de traslladar-se. És arquitecte i treballa en la creació d'un nou tipus de totxos resistents als tremolors de terra. Per l'ajudar-lo en el seu treball, decideix comprar un ordinador última generació. L'equipa amb alguns perifèrics i el programa per deixar-lo treballant sol en la seva absència. Quan Miles vessa accidentalment xampany sobre el seu ordinador, aquest queda dotat de pensament i de sentiments equiparables a un ésser viu.

Al mateix temps, Miles coneix la seva nova veïna, l'encantadora Madeline, que toca el violoncel. La història gira cap a un triangle amorós oposant Miles i el seu ordinador per la conquesta de Madeline.[3]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Pel·lícula musical sense que es pugui pròpiament parlar d'una comèdia musical, transposició moderna del Cyrano de Bergerac de Edmond Rostand en l'univers de la domòtica tot just als seus inicis, se sent fortament la influència de Steve Barron, un dels més grans realitzadors de vídeo clip dels anys 1980, landa sonora del qual va inundar durant molt de temps els charts de tot el món sovint amb més èxit que la mateixa pel·lícula. Vint anys abans la generalització de internet i de les xarxes socials, apareix la noció de connectivitat dels ordinadors a través del món.

Repartiment[modifica]

  • Lenny Von Dohlen: Miles Harding
  • Virginia Madsen: Madeline Robistat
  • Bud Cort: l'ordinador
  • Maxwell Caulfield: Bill
  • Don Fellows: el Sr. Riley
  • Alan Polonsky: Frank
  • Mary Doran: Millie
  • Wendy Miller: venedora d'ordinadors
  • Harry Rabinowitz: cap d'orquestra
  • Miriam Margoyles: venedora de tickets
  • Diana Choy: caixera de la botiga
  • Regina Walden: veïna
  • Lisa Vogel: guia de la presó

Banda original[modifica]

  1. Electric Dreams - (O'Dowd/Pickett) - P.P. Arnold - 4:23
  2. Video! - (Lynne) - Jeff Lynne - 3:26
  3. The Dream - (O'Dowd/Craig/Hay/Moss) - Cultura Club - 2:32
  4. The Duel - (Moroder) - Giorgio Moroder (basat en el Menuet en sòl major (BWV Anh 114) de Bach) - 3:49
  5. Now You're Mine - (St. John/Lemorande) - Helen Terry (en) - 4:05
  6. Love Is Love - (O'Dowd/Craig/Hay/Moss) - Culture Club - 3:53
  7. Chase Runner - (Marsh/Ware/Gregory) - Heaven 17 - 3:00
  8. Let it Run - (Lynne) - Jeff Lynne - 3:22
  9. Madeline's Theme - (Moroder) - Giorgio Moroder - 2:19
  10. Together in Electric Dreams - (Oakey/Moroder) - Philip Oakey & Giorgio Moroder - 3:53

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «ELECTRIC DREAMS (PG)». British Board of Film Classification, 16-04-1984. [Consulta: 10 març 2013].
  2. esadir.cat. Somnis elèctrics (en català). esadir.cat. 
  3. «Electric Dreams». The New York Times.