Stanford Robert Ovshinsky

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStanford Robert Ovshinsky
SRO Aug 2005.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Akron (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 2012 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Bloomfield Hills (Michigan) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióInventor, emprenedor, enginyer i físic Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIris M. Ovshinsky (1959–2006) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 101966897 Modifica els identificadors a Wikidata

Stanford Robert Ovshinsky (24 novembre de 1922, Akron (Ohio)– 17 d'octubre de 2012) fou un inventor i científic estatunidenc que durant cinquanta anys li van ser concedides més de quatre-centes patents, la majoria relacionades amb l'àmbit de l'energia i la informació.[1][2] Moltes de les seues invencions han tingut aplicacions molt amplis. Entre els més prominents es troben: una pila de níquel i hidrur metàl·lic respectuosa amb el medi ambient, utilitzada per ordinadors portàtils, càmeres digitals, telèfons mòbils i cotxes elèctrics i híbrids; panells i lamines solars flexibles i fines; pantalles de cristall líquid; CD-RW i DVD-RW; cel·les de combustible d'hidrogen; i memòries de canvi de fase no volàtils.[3][4]

Ovshinsky va obrir el camp científic dels materials sòlids amorfs mentre que investigava durant les dècades del 1940 i 1950 en neurofisiologia, malalties neuronals, la natura de la intel·ligència dels mamífers i les màquines i les cibernètica.[3][5] Els semiconductors del silici amorf s'han convertit en la base de moltes tecnologies i indústries. Ovshinsky també és notable per ser una persona autodidacta, sense formació formal en universitat o similars. Al llarg de la seua vida, la seua estima per la ciència i les seues conviccions socials han sigut les principals motivacions per a la seua feina d'inventor.[5]

L'1 de gener de 1960, Ovshinsky va cofundar amb Iris Miroy Dibner, amb qui es va casar poc després del divorci amb Norma Rifkin, Energy Conversion Laboratory per a desenvolupar els seus invents per a solucionar problemes de la societat, especialment aquells que identificava en l'àmbit de la informació i energia (per exemple, la pol·lució i les guerres al voltant del petroli).[6]

Referències[modifica]

  1. Hoddeson, Lillian; Garrett, Peter. «The Most Important Inventor You've Never Heard of». Observations, 18-05-2018. [Consulta: 19 maig 2018].
  2. Cohn, Avery «A Revolution Fueled by the Sun». Berkeley Review of Latin American Studies, 2008, pàg. 22.
  3. 3,0 3,1 «The Edison of our Age?». The Economist, 02-12-2006, p. 33-34.
  4. Fritzsche i Schwartz, 2008, p. 1.
  5. 5,0 5,1 Fritzsche i Schwartz, 2008, p. 3, 5, 51.
  6. Vaitheeswaran, Vijay V. «Invent». The New York Times Magazine, 20-04-2008.

Bibliografia[modifica]

  • Fritzsche, Hellmut; Schwartz, Brian. Stanford R. Ovshinsky: The Science and Technology of an American Genius. Singapur: World Scientific, 2008. ISBN 9789812818393.