Stefan Dušan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasant Esteve Dušan
Car Dušan, Manastir Lesnovo, XIV vek.jpg
Fresc mural de l'emperador Dusan de Sèrbia.
Dades biogràfiques
Naixement Стефан Урош IV Душан, Stefan Uroš IV Dušan
26 de juliol de 1308
Sèrbia
Mort 20 de desembre de 1355
Devoll (Sèrbia)
Causa de mort Pesta
Sepultura Sant Marc (Belgrad, Sèrbia)
Ètnia Serbis
Religió Església Ortodoxa Sèrbia
Activitat professional
Ocupació Polític
rei
Commemoració a Església Ortodoxa Sèrbia
Lloc de pelegrinatge Belgrad
Festivitat 2 de desembre
Fets destacables Tsar de Sèrbia
Iconografia Com a rei
Dades familiars
Dinastia Casa de Nemanjić
Cònjuge Helena of Bulgaria
Fills
Pares Stefan Uroš III DečanskiTheodora Smilets of Bulgaria
Germans
Modifica dades a Wikidata

Stefan Dušan,en llengua sèrbia:Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 130820 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels grecs de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Stefan Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan.

Imperi de Stefan Dusan.

Stefan Dusan es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Bizantí i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar el seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també prengué el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans, és a dir dels grecs bizantins.

Maldà per apoderar-se de Constantinopla mitjançant una aliança amb els venecians. Va patir una derrota el 1352 a Dimòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys, en 1355, i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pogué evitar la dissolució de l'imperi.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollit a l'església que havia fet construir al monestir dels Sants Arcàngels a Prizren, avui en ruïnes. Avui les seves restes són a l'església de Sant Marc de Belgrad. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Sèrbia.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]