Stefan Dušan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Esteve Dušan
Car Dušan, Manastir Lesnovo, XIV vek.jpg
Fresc mural de l'emperador Dusan de Sèrbia.
Biografia
Naixement 26 de juliol de 1308
Sèrbia
Mort 20 de desembre de 1355
Devoll (Sèrbia)
Causa de mort Pesta
Lloc d'enterrament Sant Marc (Belgrad, Sèrbia
Grup ètnic Serbis
Religió Església Ortodoxa Sèrbia
Activitat
Ocupació Polític
rei
Celebració Església Ortodoxa Sèrbia
Pelegrinatge Belgrad
Festivitat 2 de desembre
Esdeveniment significatiu Tsar de Sèrbia
Iconografia Com a rei
Altres
Títol Rei
Família Casa de Nemanjić
Cònjuge Helena of Bulgaria Tradueix
Fills Stephen Uroš V of Serbia Tradueix
Q12747963 Tradueix
Pares Stefan Uroš III DečanskiTheodora Smilets of Bulgaria Tradueix
Germans Simeon Uroš Tradueix, Jelena Nemanjić Šubić Tradueix i Theodora Nemanjić Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Stefan Dušan,en llengua sèrbia:Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 130820 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels grecs de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.

Biografia[modifica]

Stefan Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan.

Imperi de Stefan Dusan.

Stefan Dusan es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Bizantí i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar el seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també prengué el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans, és a dir dels grecs bizantins.

Maldà per apoderar-se de Constantinoble mitjançant una aliança amb els venecians. Va patir una derrota el 1352 a Dimòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys, en 1355, i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pogué evitar la dissolució de l'imperi.

Veneració[modifica]

Fou sebollit a l'església que havia fet construir al monestir dels Sants Arcàngels a Prizren, avui en ruïnes. Avui les seves restes són a l'església de Sant Marc de Belgrad. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Sèrbia.

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Notes i referències[modifica]