Submarí Ro-110
 | |
| Historial | |
|---|---|
| Col·locació de quilla | 20 agost 1942 |
| Avarament | 26 gener 1943 |
| Naufragi | 12 febrer 1944  |
Operador/s
| |
 | |
| Destí | enfonsat en combat al Golf de Bengala |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | submarí |
| Classe | classe Ro-100 |
| Desplaçament | 611 t |
| Desplaçament en immersió | 795 t |
| Eslora | 60,9 m |
| Mànega | 6 m |
| Calat | 3,51 m |
| Propulsió | |
| Velocitat | 14.2 kn 8 kn (submerge (en)  ) |
| Profunditat | 75 m |
| Autonomia | 3500 mn a 12 kn |
| Capacitat | 38 |
| Característiques militars | |
| Armament | |
| Més informació | |
| Conflictes | Segona Guerra Mundial |
El submarí japonès Ro-110 fou un submarí de la classe Ro-100 construït per a la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial. La seva construcció es va iniciar el 20 agost 1942, avarat el 26 gener 1943 i completat el 6 de juliol de 1943. Va ser enfonsat en el 12 de febrer de 1944.
Disseny i descripció[modifica]
Els submarins de classe Ro-100 eren uns submarins de defensa costanera de mida mitjana, derivats dels submarins Tipus Kaichū. Podien desplaçar un pes de 611 tones en la superfície, i de 795 tones quan estava submergit. Els submarins mesuraven 60,9 metres de llargada, i 3,51 metres d'amplada. Tenien un doble casc i es podien submergir fins a 75 metres sota el nivell del mar.[1]
Per al seu moviment en superfície, el submarí estava potenciat per dos motors dièsel de 373 kW, cadascun potenciava una hèlice. Quan estava submergit per un motor elèctric de 283 kW (380 hp). Podien arribar a una velocitat de 26,3 km/h (14,2 nussos nautics) en la superfície i de 15 km/h (8 nusos nautics) submergit. En la superfície, els submarins de la classe Ro-100 podien arribar a 6500 km (3500 milles nautiques) a una velocitat de 22 km/h (12 nusos nautics) o de 110 km (60 milles nautiques) a una velocitat de 5,6 km/h (3 nusos nautics).[2]
Els submarins estaven armats amb quatre tubs interns per a torpedes de 53,3 cm, amb un total de 8 torpedes carregats a bord del submarí. També estaven armats amb dos canons Tipus 96 de 25 mm en montures per al foc anti aèri, o un canó de l'Any 3 de 8 cm/40 L/40 de tipus anti aèri.[3]
Construcció i carrera[modifica]
Va ser construït en la drassana de Kawasaki-Kōbe, en el 20 d'agost de 1942, i possat en marxa en el 26 de gener de 1943 i completat en el 6 de juliol de 1943. El Ro-110 va ser enfonsat pel HMAS Launceston (J179), el HMAS Ipswich (J186) i el INS Jumna, en el Golf de Bengala, en el 12 de febrer de 1944, a 17°25'N 83°21'E.
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bagnasco, Erminio. Submarines of World War Two. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 1977. ISBN 0-87021-962-6.
- Carpenter, Dorr B.; Polmar, Norman. Submarines of the Imperial Japanese Navy 1904–1945. Londres: Conway Maritime Press, 1986. ISBN 0-85177-396-6.
- Conway's All the World's Fighting Ships 1922–1946. Greenwich, UK: Conway Maritime Press, 1980. ISBN 0-85177-146-7.
- ; Kingsepp, Sander«IJN Submarine RO-110: Tabular Record of Movement». SENSUIKAN! Stories and Battle Histories of the IJN's Submarines. Combinedfleet.com, 2013. [Consulta: 18 agost 2015].