Subterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una subterra és un planeta "substancialment menys massiu" que la Terra i Venus.[1][2] Al sistema solar, aquesta categoria inclou Mercuri i Mart. Els exoplanetes subterrestres són dels tipus més difícils de detectar perquè les seves petites mides i masses produeixen el senyal més feble. Tot i la dificultat, un dels primers exoplanetes trobats va ser una subterra al voltant del púlsar de mil·lisegons PSR B1257+12. El més petit conegut és WD 1145 017 b amb una mida de 0,15 radis terrestres, o una mica més petit que Plutó. No obstant això, WD 1145 017 b és un planeta nan ja que orbita dins d'un núvol de pols i gas.[3]

El telescopi espacial Kepler va permetre descobrir-ne d'altres. El 10 de gener de 2012, Kepler va descobrir les tres primeres subterres al voltant d’una estrella normal, Kepler-42. El juny de 2014, Kepler tenia 45 planetes confirmats que són més petits que la Terra, amb 17 d’ells inferiors a 0,8 radis terrestres. A més, hi ha més de 310 candidats a planeta amb un radi estimat de menys d'un radi terrestre, amb 135 d’ells inferiors a 0,8 radis terrestres.[1] [2] Alguns planetes del sistema TRAPPIST-1 també són subterres.

Les subterres solen mancar d’atmosferes substancials a causa de la seva baixa gravetat i els seus camps magnètics febles, cosa que permet que la radiació estel·lar desgaste les seues atmosferes.[1] A causa de les seves mides reduïdes, i tret que hi haja forces de marea significatives quan orbiten prop de l'estrella pare, les subterres també tenen períodes curts d'activitat geològica.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sinukoff, E.; Fulton, B.; Scuderi, L.; Gaidos, E. «Below One Earth Mass: The Detection, Formation, and Properties of Subterrestrial Worlds». Space Science Reviews, vol. 180, 28-08-2013, pàg. 71–99. arXiv: 1308.6308. Bibcode: 2013SSRv..180...71S. DOI: 10.1007/s11214-013-0019-1.
  2. 2,0 2,1 NASA Exoplanet Archive
  3. Rappaport, S.; Gary, B. L.; Kaye, T.; Vanderburg, A.; Croll, B.; Benni, P.; Foote, J. «Drifting asteroid fragments around WD 1145+017». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 458, 4, June 2016, pàg. 3904–3917. arXiv: 1602.00740. DOI: 10.1093/mnras/stw612.