Sulfat de vanadil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicSulfat de vanadil
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular162,891 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaO₅SV Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-]S(=O)(=O)[O-].O=[V+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El sulfat de vanadil, VOSO4, és un compost inorgànic de vanadi. Aquest sòlid blau és una de les fonts més comunes de vanadi al laboratori, la qual cosa en reflecteix l'elevada estabilitat. L'ió vanadil, VO2+, ha estat nomenat l'"ió diatòmic més estable".[1] El sulfat de vanadil és un intermedi en l'extracció de vanadi a partir de residus del petroli, com per exemple el sutge.[2] El sulfat de vanadil forma part d'alguns suplements alimentaris i fàrmacs. Aquest compost mimetitza els efectes de la insulina, tot i que els humans no semblen necessitar la seva incorporació a la dieta.

Síntesi, estructura i reaccions[modifica]

El sulfat de vanadil s'obté generalment per reducció de l'òxid de vanadi (V) amb diòxid de sofre:

V2O5 + 7 H2O + SO2 + H2SO4 → 2 [V(O)(H2O)4]SO4

En una dissolució aquosa, la sal cristal·litza com a pentahidrat, la cinquena molècula d'aigua no es troba enllaçada al metall al sòlid. Vist com un complex de coordinació, l'ió és octaèdric, amb un lligand oxo, quadre lligands d'aigua equatorials, i un sulfat monodentat.[1] La distància d'enllaç V=O és de 160 pm, uns 50 pm més curta que la dels enllaços V–OH2. En dissolució, l'ió sulfat es dissocia ràpidament.

El sulfat de vanadil és un precursor comú d'altres derivats vanadílics com el vanadil acetilacetonat:[3]

[V(O)(H2O)4]SO4 + C5H8O2 + Na2CO3 → [V(O)(C5H7O2)2 + Na2SO4 + 4 H2O + CO2

En dissolució àcida, l'oxidació del sulfat de vanadil dona derivats de color groc d'oxovanadi(V). La seva reducció, per exemple mitjançant zinc, dóna derivats de vanadi(III) i vanadi(II), que es caracteritzen pel seu color verd i violeta, respectivament.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1984). Chemistry of the Elements. Oxford: Pergamon Press. p. 1157. ISBN 0-08-022057-6.
  2. Günter Bauer, Volker Güther, Hans Hess, Andreas Otto, Oskar Roidl, Heinz Roller, Siegfried Sattelberger in "Vanadium and Vanadium Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.
  3. Bryant, Burl E.; Fernelius, W. Conard «Vanadium(IV) Oxy(acetylacetonate)». Inorg. Synth., 5, 1957, p. 113–16. DOI: 10.1002/9780470132364.ch30.