Fílum
(S'ha redirigit des de: Superdivisió)
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe. En botànica el terme equivalent a fílum és «divisió», més utilitzat habitualment que no pas fílum. Els fílums representen l'agrupament més gran d'animals i altres éssers vius amb determinats trets evolutius, tot i que davant de la gran dificultat de classificar algunes espècies, alguns fílums s'agrupen dins de superfílums i els individus d'un fílum es classifiquen dins de subfílums.
Els fílums animals més coneguts són Mollusca (mol·luscs), Porifera (porífers), Cnidaria (cnidaris), Platyhelminthes (platihelmints), Nematoda (nematodes), Annelida (anèl·lids), Arthropoda (artròpodes), Echinodermata (equinoderms) i Chordata (cordats), el fílum al qual pertanyen els humans. Malgrat que existeixen uns 35 fílums, aquests nou engloben la majoria d'espècies. Molts fílums són exclusivament marins i només un és totalment absent de les aigües (Onychophora).
La situació del fílum en l'ordenació taxonòmica és (de general a concret):
| Regne |
| [Subregne] [Infraregne] |
| [Superfílum] |
| Fílum |
| [Subfílum] [Infrafilum] |
| [Superclasse] |
| Classe |
(Els tàxons obligatoris estan marcats en fons rosa)
El superfílum (en zoologia) i la superdivisió (en botànica) és la categoria taxonòmica que es troba per sobre del fílum i per sota del subregne o bé per sota una classe o subclasse.[1]
Contingut
Llista de fílums animals[modifica | modifica el codi]
| Fílum | Significat | Nom comú | Característiques distintives | Espècies descrites[2][3] |
| Acanthocephala | Cap amb banyes | Acantocèfals | Cucs paràsits amb una trompa evaginable plena d'espines | 1.100 |
| Acoelomorpha | Sense cavitats | Acelomorfs | Petits cucs acelomats sense tub digestiu | |
| Annelida | Anell petit | Anèl·lids | Cucs celomats amb el cos segmentat en anells | 16.500 |
| Arthropoda | Peus articulats | Artròpodes | Exesquelet de quitina i potes articulades | 1.100.000 |
| Brachiopoda | Peus amb braços | Braquiòpodes | Amb lofòfor i closca de dues valves | 335 (16.000 extintes) |
| Bryozoa | Animals molsa | Briozous | Amb lofòfor; filtradors; anus fora de la corona tentacular | 4.500 |
| Chaetognatha | Mandíbules espinoses | Quetògnats | Amb aletes i un parell d'espines quitinoses a cada costat del cap | 100 |
| Chordata | Amb corda | Cordats | Corda dorsal o notocordi, almenys en estat embrionari | 49.693 |
| Cnidaria | Ortiga | Cnidaris | Diblàstics amb cnidocits | 10.000 |
| Ctenophora | Que porta pintes | Ctenòfors | Diblàstics amb coloblasts | 100 |
| Cycliophora | Que porta rodes | Cicliòfors | Pseudocelomats amb boca circular envoltada de cilis | 1 |
| Echinodermata | Pell amb espines | Equinoderms | Simetria pentaradiada, esquelet extern fet de peces calcàries | 7.000 (13.000 extintes) |
| Echiura | cua d'espina | Equiuroïdeus | Cucs marins amb trompa, propers als anèl·lids | 135 |
| Entoprocta | Anus interior | Entoproctes | Amb lofòfor; filtradors; anus dins la corona tentacular | 150 |
| Gastrotrichia | Estómac de pèl | Gastròtrics | Pseudocelomats, cos amb pues, dos tubs caudals adhesius | 450 |
| Gnathostomulida | Boca petita amb mandíbules | Gnatostomúlids | Boca amb mandíbules característiques; intersticials | 80 |
| Hemichordata | Amb mitja corda | Hemicordats | Deuteròtoms amb fenedures faríngies i estomocroda | 85 |
| Kinorhyncha | Trompa en moviment | Kinorincs | Pseudocelomats amb cap retràctil i cos segmentat | 150 |
| Loricifera | Que porta cota | Loricífers | Pseudocelomats recoberts per una mena de cota de malla | 10 |
| Micrognathozoa | Animal amb petites mandíbules | Micrognatozous | Pseudocelomats; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió | 1 |
| Mollusca | Tou | Mol·luscs | Boca amb ràdula, peu muscular i mantell al voltant de la closca calcària | 93.000 |
| Monoblastozoa | Monoblastozous | 1 | ||
| Myxozoa | Animals moc | Mixozous | Paràsits microscòpics amb càpsules polars similars a cnidòcits | 12.000 |
| Nematoda | Similar a un fil | Nematodes | Cucs pseudocelomats de secció circular con cutícula quitinosa | 25.000 |
| Nematomorpha | Forma de fil | Nematomorfs | Cucs paràsits similars als Nematodes | 320 |
| Nemertea | Nimfa del mar | Nemertins | Cucs acelomats amb trompa extensible | 900 |
| Onychophora | Que porta ungles | Onicòfors | Cos vermiforme amb potes proveïdes d'ungles quitinoses | 110 |
| Orthonectida | Natació recta | Ortonèctids | Paràsits molt simples amb el cos ciliat | 20 |
| Phoronida | Mestra de Zeus | Foronidis | Cucss lofoforadats tubícoles; intestí en forma d'U | 20 |
| Placozoa | Animals placa | Placozous | Animals molt simples, reptants, amb el cos ameboide irregular | 1 |
| Platyhelminthes | Cucs plans | Platelmints | Cucss acelomats, ciliats, sense anus; molts són paràsits | 20.000 |
| Porifera | Que porta porus | Esponges | Parazous; sense simetria definida; cos perforat por porus inhalants | 5.500 |
| Priapulida | De Príapus, déu de la mitologia grega | Priapúlids | Cucs pseudocelomats amb trompa extensible envoltada de papil·les | 16 |
| Rhombozoa | Animal rombe | Rombífers | Paràsits molt simples formats per molt poques cèl·lules | 70 |
| Rotifera | Portador de rodes | Rotífers | Pseudocelomats amb una corona anterior de cilis | 1.800 |
| Sipuncula | Tub petit | Sipúnculs | Cucs celomats no segmentats, amb la boca envoltada per tentacles | 320 |
| Tardigrada | Pas lent | Tardígrads | Tronc segmentat amb quatre parells de potes amb ungles o ventoses | 800 |
| Xenoturbellida | Estrany cuc pla | Xenoturbèl·lids | Cucs deuterestomats ciliats molt simples, d'afiliació incerta | 2 |
| TOTAL | +2.400.000 |
Grups antigament classificats com a fílums[modifica | modifica el codi]
| Nom com a fílum | Nom comú | Consens actual |
|---|---|---|
| Craniata | Craniats | Subgrup del fílum dels cordats |
| Cephalochordata | Cefalocordats | Subfílum del fílum dels cordats |
| Cephalorhyncha | Superfílum Scalidophora | |
| Enterepneusta | Classe del fílum Hemichordata | |
| Pentastomida | Subclasse del fílum Maxillopoda del fílum Arthropoda | |
| Pogonophora | Part de la família Siboglinidae del fílum Annelida | |
| Pterobranchia | — | Classe del fílum Hemichordata |
| Symplasma | Class Hexactinellida of phylum Porifera | |
| Urochordata | Urocordats | Sufílum del fílum Chordata |
| Vestimentifera | Vestimentífers | Part de la família Siboglinidae del fílum dels anèl·lids |
Fílums eubacterians[modifica | modifica el codi]
Actualment hi ha 29 fílums acceptats per LPSN[4]
- Acidobacteria
- Actinobacteria
- Aquificae
- Bacteroidetes
- Caldiserica
- Chlamydiae
- Chlorobi
- Chloroflexi
- Chrysiogenetes
- Cyanobacteria
- Deferribacteres
- Deinococcus-Thermus
- Dictyoglomi
- Elusimicrobia
- Fibrobacteres
- Firmicutes
- Fusobacteria
- Gemmatimonadetes
- Lentisphaerae
- Nitrospira
- Planctomycetes
- Proteobacteria
- Spirochaetes
- Synergistetes
- Tenericutes
- Thermodesulfobacteria
- Thermomicrobia
- Thermotogae
- Verrucomicrobia
Fílums arqueobacterians[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ The free dictionary
- ↑ el nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca & Brusca, si no s'indica el contrari
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- ↑ J.P. Euzéby. «List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature: Phyla». [Consulta: 30 desembre 2010].
|
