Tàlpids

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuTàlpids
Talpidae Modifica el valor a Wikidata
Talpa europaea MHNT.jpg
talp Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentaciócuc, crisàlide i eruga Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaTalpidae Modifica el valor a Wikidata
Fischer von Waldheim, 1814
Subfamílies

Els tàlpids (Talpidae), també anomenats talpes o talpons, són membres de la família de mamífers de l'ordre dels eulipotifles els quals viuen sota terra, cavant forats. Algunes espècies són aquàtiques o semiaquàtiques. Aquesta família inclou els talps i animals semblants, com l'almesquera.[1]

Tenen el cos cilíndric i sense coll, cobert de pell, amb ulls petits; les orelles no són generalment visibles. Tenen pèls al musell i a la cua, ja que són òrgans sensibles o tàctils. Les seves potes estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a cavar galeries que poden arribar als 150 m de longitud. Les seves potes són curtes i estan reforçades.

El seu cos pot assolir la longitud de 17 cm, tot i que les femelles són més grans que els mascles. La seva cua acostuma a mesurar uns 4 cm i el seu pes oscil·la entre 1 i 5 kg. Els seus nius, acoixinats amb fullam, es troben a uns 5 m de profunditat, on acumulen cucs de terra i altres invertebrats per alimentar-se.

Se'n poden trobar generalment en terres de cultiu, prats o jardins i, en menor quantitat, als boscos. Pel que fa a la reproducció, poden arribar a tenir dues ventrades anuals de fins a cinc cries cadascuna, assolint -els joves- la maduresa reproductiva a l'any següent d'haver nascut.

Es poden trobar tàlpids a Nord-amèrica, Europa i Àsia.

Anatomia[modifica]

Els tàlpids varien en grandària, trobant des dels talps musaranya que mesuren entorn a 2,4 cm i pesen menys de 12 g, a l'almesquera siberiana (Desmana moschata), que arriba fins als 20 cm i 550 g de pes.

Els talps excavadors han desenvolupat una sèrie d'especialitzacions evolutives per a la seva vida subterrània. El seu cos és fusiforme, més típic d'animals aquàtics. Els seus ulls són diminuts i a vegades estan coberts de pell, fet del qual va servir Darwin en la seva teoria de la selecció natural al·legant que els talps no necessiten el sentit de la vista en els ambients subterranis i que mantenir-la suposava un excés d'energia inútil.[2]

Manquen de pavelló auricular extern. Els talps confien principalment en el seu sentit del tacte i posseeixen vibrisses a cara, extremitats i cua. El seu musell flexible és especialment sensible.

Les seves potes, curtes i fortes, estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a furgar galeries, les quals poden arribar a assolir fins a 150 cm de longitud. Els colzes es troben desplaçats dorsalment i girats, de manera que les palmes de les extremitats anteriors queden orientada cap endarrere, potenciant l'acció d'excavar. La seva pell fina i suau facilita el moviment pel cau, tant cap endavant com cap endarrere. En els mascles el penis queda orientat cap endarrere i manquen d'escrot.

Les almesqueres són aquàtiques. Habiten llocs pròxims a l'aigua i s'han especialitzat a nedar i caçar sota l'aigua. Per a això s'ajuden d'unes potes palmades i d'una cua llarga i plana. La seva pell té un pèl suau i sedós, la qual cosa ha fomentat la seva caça durant anys. Són capaços de tancar les finestres del nas i oïda quan estan nedant.

Els tàlpids tenen una dentició poc especialitzada. La seva fórmula dentària és:


Classificació[modifica]

Referències[modifica]

  1. John Howard Hutchison. The Talpidae (Insectivora, Mammalia): Evolution, Phylogeny, and Classification. University of California, 1976. 
  2. Darwin, Charles. L'origen de les espècies.
  3. Edward Drinker Cope. The Relations of the Horizons of Extinct Vertebrata of Europe and of North America. Verlag nicht ermittelbar, 1879, p. 48–. 
  4. Andrew T. Smith; Yan Xie; Robert S. Hoffmann A Guide to the Mammals of China. Princeton University Press, 23 abril 2010, p. 321–. ISBN 1-4008-3411-2. 
  5. Douglas A. Kelt; James L. Patton A Manual of the Mammalia: An Homage to Lawlor’s “Handbook to the Orders and Families of Living Mammals”. University of Chicago Press, 1 setembre 2020, p. 209–. ISBN 978-0-226-53314-8. 
  6. William John Hamilton. The Biology of the Star-nosed Mole, Condylura Cristata (Linnaeus) .... Cornell University., 1930. 
  7. Vernon Bailey. Life Zones and Crop Zones of New Mexico. U.S. Government Printing Office, 1913, p. 3–. 
  8. Terry L. Yates; David J. Schmidly Scalopus Aquaticus. Soc., 1978. 
  9. Frank Elmer Wood. On the Common Shrew-mole, Scalopus Aquaticus Machrinus (Rafinesque), in Illinois. Illinois State Laboratory of Natural History, 1914. 
  10. Stephen J. O'Brien; Alexander S. Graphodatsky; Polina L. Perelman Atlas of Mammalian Chromosomes. Wiley, 2 abril 2020, p. 501–. ISBN 978-1-119-41804-7. 
  11. Elliott Leigh Adams. Activity Rhythm in the Mole Scapanus Latimanus. University of California, Davis., 1967. 
  12. Moles of the Scapanus Latimanus Group. ISBN 9789997604828. 
  13. B. J. Verts; Leslie N. Carraway Scapanus Latimanus. Soc., 2001. 
  14. Víctor Sánchez-Cordero; Rodrigo A. Medellín Contribuciones mastozoológicas en homenaje a Bernardo Villa. UNAM, 2005, p. 489–. ISBN 978-970-32-2603-0. 
  15. B. J. Verts; Leslie N. Carraway Land Mammals of Oregon. University of California Press, 1998, p. 69–. ISBN 978-0-520-21199-5. 
  16. Vernon Bailey. The Mammals and Life Zones of Oregon. U.S. Government Printing Office, 1936, p. 2–. 
  17. Tim Caro. Behavioral Ecology and Conservation Biology. Oxford University Press, USA, 27 agost 1998, p. 378–. ISBN 978-0-19-510489-9. 
  18. Heinz Stephan; Georg Baron; Heiko D. Frahm Insectivora: With a Stereotaxic Atlas of the Hedgehog Brain. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 252–. ISBN 978-1-4613-9124-1. 
  19. Ana Isabel Queiroz; Alain Bertrand; Gennadiĭ Viktorovich Khakhin Status and Conservation of Desmaninae in Europe. Council of Europe, 1 gener 1996, p. 10–. ISBN 978-92-871-2968-0. 
  20. Estrategia para la conservación del desmán ibérico (Galemys pyrenaicus) en España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014. 
  21. Yohanna Regis Gallardo. Distribución del desmán ibérico "Galemys pyrenaicus" en la provincia de Segovia. Caja Segovia, Obra Social y Cultural, 2006. ISBN 978-84-96145-61-0. 
  22. Jorge M. Palmeirim; Robert S. Hoffmann Galemys Pyrenaicus. Soc., 1983. 
  23. L. N. Carraway; B. J. Verts Neurotrichus Gibbsii. Soc., 1991. 
  24. Paul Shapshak; John T. Sinnott; Charurut Somboonwit Global Virology I - Identifying and Investigating Viral Diseases. Springer, 13 juliol 2015, p. 171–. ISBN 978-1-4939-2410-3. 
  25. Charles Francis. Field Guide to the Mammals of South-east Asia (2nd Edition). Bloomsbury Publishing, 27 juny 2019, p. 411–. ISBN 978-1-4729-3499-4. 
  26. Bo Beolens; Michael Watkins; Michael Grayson The Eponym Dictionary of Mammals. JHU Press, 28 setembre 2009, p. 225–. ISBN 978-0-8018-9304-9. 
  27. Zemlemérova, I. D.; Bànnikova, A. A.; Lébedev, V. S.; Rojnov, V. V.; Abràmov, A. V. «Secrets of the Underground Vietnam: An Underestimated Species Diversity of Asian Moles (Lipotyphla: Talpidae: Euroscaptor)» (en anglès). Proceedings of the Zoological Institute RAS, 320, 2, 2016, pàg. 193–220.
  28. Bulletin of the National Museum of Nature and Science: Zoology. National Museum of Nature and Science, 2009. 
  29. Steve Gronert Ellerhoff. Mole. Reaktion Books, 13 abril 2020, p. 214–. ISBN 978-1-78914-261-7. 
  30. Ronald M. Nowak; Ernest Pillsbury Walker Walker's Mammals of the World. JHU Press, 29 juliol 1999, p. 237–. ISBN 978-0-8018-5789-8. 
  31. Masaharu Motokawa; Hiroshi Kajihara Species Diversity of Animals in Japan. Springer, 26 novembre 2016, p. 77–. ISBN 978-4-431-56432-4. 
  32. Euroscaptor orlovi.
  33. Euroscaptor parvidens (Miller, 1940)
  34. Euroscaptor subanura
  35. Masaharu Motokawa; Hiroshi Kajihara Species Diversity of Animals in Japan. Springer, 26 novembre 2016, p. 77–. ISBN 978-4-431-56432-4. 
  36. R. David Stone; IUCN/SSC Insectivore, Tree-Shrew, and Elephant-Shrew Specialist Group Eurasian Insectivores and Tree Shrews: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1995, p. 52–. ISBN 978-2-8317-0062-5. 
  37. Mogera imaizumii (Kuroda, 1957)
  38. Mogera kobeae Thomas, 1905
  39. Mogera robusta Nehring, 1891
  40. Mogera tokudae Kuroda, 1940
  41. Mogera wogura (Temminck, 1842)
  42. Mogera kanoana
  43. Mogera uchidai Abe, Shiraishi & Arai, 1991
  44. R. David Stone; IUCN/SSC Insectivore, Tree-Shrew, and Elephant-Shrew Specialist Group Eurasian Insectivores and Tree Shrews: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1995, p. 57–. ISBN 978-2-8317-0062-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàlpids