Tècnica pocket-hole

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La tècnica pocket-hole (forat-butxaca), consisteix a unir dues peces de fusta perforant un orifici en angle sobre una d'elles (mitjançant una fresa i una plantilla), per unir-la després a una segona peça mitjançant un tirafons.[1] Aquesta tècnica, així com la tècnica d'acoblament mitjançant una clavilla, té les seves arrels en l'Antic Egipte. Els egipcis subjectaven dues peces juntes i feien un forat en angle sobre la peça de l'exterior estacada contra la segona peça de treball. Llavors inserien una clavilla amb cola, tot seguit tallaven i polien arran de la superfície exterior de la primera peça. Aquesta tècnica presenta una sèrie d'avantatges enfront d'altres:

  • Atès que els tirafons actuen com abraçadores internes que sostenen l'acoblament, en la majoria de casos (els més corrents), no és necessari l'ús de cola. Si s'utilitza cola, no és necessari posar el serjant quan la cola és humida, ja que els tirafons interiors sostenen les peces fermament, mentre s'asseca la cola.
  • Només cal fer un únic forat, eliminant la necessitat d'un alineament precís entre els forats previs quan s'uneixen les peces amb acoblaments fets amb clavilla o amb encaixos de caixa i metxa o de cua d'oreneta.
  • No requereix ni mesures ni cap mena de càlcul de distàncies entre forats, com ara els que són necessaris en les acoblaments de caixa i metxa o de cua d'oreneta.
  • Atès que la tècnica no requereix l'accés a l'interior de l'acoblament, es poden realitzar reparacions ràpides des de fora sense haver de desmuntar res. La fixació d'una cadira grinyolant, o el reforç de mobles, és tan fàcil com foradar uns quants pocket-hole, i emprar tirafons per collar les peces entre si.

Referències[modifica]

  1. Danny Proulx. The Pocket Hole Drilling Jig Project Book. Popular Woodworking Books, 3 abril 2004. ISBN 9781558706873. 

Enllaços externs[modifica]