Vés al contingut

Serjant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
🗜 Modifica el valor a WikidataSerjant

Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Úsfixació Modifica el valor a Wikidata
Diversos tipus de serjants.

El serjant és una eina de fusta o de ferro, emprada pels fusters per mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per aguantar un objecte.[1][2][3][4] També rep altres noms com caragol d'estrènyer, caragol d'aplacament, caragol de collar, gat o gat d'escaleta.[5] En funció de la mida i la forma dels objectes que s'hagin d'aguantar hi ha diversos tipus de serjants.

Etimologia

[modifica]

El nom de «serjant» és un gal·licisme, el terme prové del francès sergent (pronunciació francesa: ​[sɛʁ.ʒɑ̃]), una paraula que es relaciona fonèticament i metafòricament amb serre-joint (pronunciació francesa: ​[sɛʁ.ʒwɛ̃]), formada pel verb serrer («cenyir») i joint («ajustat»).[6]

Tipus

[modifica]

Un serjant consta d'un braç de subjecció fix i un braç de subjecció que es mou sobre un raïl.[7] Un eix roscat amb un mànec o palanca de fusta o plàstic i una placa de pressió de bola mòbil travessa el braç mòbil.[8] Quan es subjecta, el braç de subjecció fix es col·loca primer sobre la peça que s'ha de subjectar i després es fixa aproximadament movent el braç de subjecció mòbil. El braç de subjecció es queda encallat a la guia. Mitjançant unes relacions dimensionals adequades i l'elecció adequada del material, l'autobloqueig resultant, que està previst per disseny, impedeix que es moguin més el raïl. L'ajust fi i la pressió d'alta força s'aconsegueixen estrenyent el cargol roscat. A més dels dissenys amb suports fixos i lliscants de fosa mal·leable sobre raïls d'acer majoritàriament ranurats, també hi ha brides totalment d'acer, on el raïl i el suport fix estan fets d'una sola peça i, com el suport lliscant, estan fets d'acer.[9] Els tipus més comuns de brides de cargol són:

Serjant

[modifica]

El serjant, gat o caragol d'estrènyer[10] es tracta d'un estri, normalment fabricat de fusta, ferro o plàstic, format per una barra amb un braç fix a l'extrem en angle recte. El regle fa de guia d'un braç mòbil que està col·locat paral·lelament al braç fix i té un caragol amb mànec que permet mantenir dues peces subjectades. Dins del món de la fusteria, pot ser emprat per mantenir premudes dues peces de fustes encolades fins que l'adhesiu s'hagi assecat o per subjectar una peça al banc per treballar còmodament i amb seguretat.[5]

També hi ha serjants d'acció ràpida que tenen un taló lliscant amb un cadell. Això permet fixar-los ràpidament, però a diferència dels serjants amb braç lliscant i caragol, aquests exerceixen menys pressió. Per aquest motiu, no es recomanen per tasques en què calgui molta pressió o amb vibració.[11] Tenen un gallet que permet fixar ràpidament l'eina i hi ha alguns models que poden fer tanta força de pressió com d'extensió.[12]

  • Dos serjants de mides diferents.
    Dos serjants de mides diferents.
  • Serjant d'acció ràpida amb gallet per fixar la barra mòbil.
    Serjant d'acció ràpida amb gallet per fixar la barra mòbil.

Serjant de biga o de bastir

[modifica]

Els serjants de biga o de bastir[10] tenen la mateixa estructura que els serjants anteriors, però estan construïts sobre una biga o una barra metàl·lica. Són més amples i, per tant, permeten unir peces més grosses.[11]

  • Serjants de biga pressionant unes peces de fustes encolades.
    Serjants de biga pressionant unes peces de fustes encolades.

Serjant en G

[modifica]

Un altre tipus de serjant és el serjant en G, una eina que a diferència del serjant descrit anteriorment no té cap braç mòbil. Està format per una peça fixa amb forma de C a dins de l'obertura de la qual s'hi introdueixen les peces que es volen fixar. Gràcies a un caragol amb mànec es collen les peces. Tot i que n'hi ha de diverses mides, sovint són utilitzats per peces més aviat petites.[11]

  • Serjants en G de diverses mides.
    Serjants en G de diverses mides.

Serjant de cantells

[modifica]

Els serjants de cantells[10] tenen l'estructura dels serjants o els serjants en G, però tenen un segon punt de pressió que és emprat per enganxar el cantell d'una peça. Aquest tipus de serjant permet enganxar les vores de peces més grosses.[12]

Serjant de cinta

[modifica]

Els serjants de cinta estan formats per una cinta, normalment de niló, amb un cadell que permet immobilitzar la cinta per tal de fer pressió sobre les peces encolades. És un serjant utilitzat normalment per unir peces amb formes corbes, tot i que també si poden afegir blocs amb angles tallats per tal que s'adapti a altres formes.[11] Aquest tipus de serjant permet aplicar una pressió uniforme sobre diversos punts de pressió.[12] També es pot anomenar serjant d'emmarcar o premsa per a quadres,[10] atès que es tracta d'una eina utilitzada sovint per encolar quadres.

  • Serjant de cinta amb blocs per collar una peça amb angles.
    Serjant de cinta amb blocs per collar una peça amb angles.

Serjant angular

[modifica]

Serjant d'angle, serjant angular, és un tipus de serjant amb un angle recte que dos punts de pressió que permet subjectar dues peces tallades amb angle per tal d'encolar-les.[12]

  • Serjant d'angle subjectant dues peces tallades en angle.
    Serjant d'angle subjectant dues peces tallades en angle.

Barlet

[modifica]

El barlet és un tipus de serjant senzill amb forma de 7 que s'empra per a fixar i immobilitzar la fusta treballada damunt del banc.[13][10] Basant-se en un fresc descobert a les ruïnes d'Herculà, se sap que aquesta eina s'utilitza almenys des del segle i.[14] També es descriuen i il·lustren als primers llibres europeus sobre treball de la fusta, com l'edició de 1678 de Mechanick Exercises de Joseph Moxon i L'Art du Menuisier de 1774 d'André Jacob Roubo.[15][16] L'ús va disminuir al llarg del segle xx, però ha vist un ressorgiment en els darrers anys.[16]

Detall dels traus d'una pinça de Foerster.
  • Il·lustració de L'Art du Menuisier (1769) que mostra com el barlet es fixa.[17]
    Il·lustració de L'Art du Menuisier (1769) que mostra com el barlet es fixa.[17]

Serjant de pinça

[modifica]

El serjant de pinça, pinça de subjecció o pinça amb molla és una pinça que serveix per mantenir en contacte dos objectes. Es pressiona amb els dits d'una mà per obrir la pinça i en deixar-lo anar fa força pressionant els dos objectes que s'han col·locat entre els dos extrems de la pinça. Sovint és una eina que s'usa per poder subjectar dos objectes encolats prèviament a l'espera que la cola s'assequi.[18] Les agulles d'estendre tradicionals poden emprar-se com a serjants de pinça.[19]

  • Serjant de pinça de plàstic.
    Serjant de pinça de plàstic.
Mèdiques
[modifica]

Existeixen diversos tipus de serjant de pinça per a ús mèdic:

Pinça buldog.

Pinça Foerster. Una pinça de Foerster és una pinça quirúrgica amb un trau rodó.[20] També coneguda com a pinça d'esponja o pinça d'esponja. S'utilitza per a subjectar de forma atraumàtica el teixit pulmonar en cirurgia toràcica. En subjectar una esponja quirúrgica amb les mandíbules, les pinces de Foerster s'utilitzen comunament per a extreure petites quantitats de líquid de l'àrea operatòria i aplicar pressió en els llocs de sagnat.[20] També es pot utilitzar per a la dissecció de teixits. Inventada per David William Foerster d'Oklahoma City, Oklahoma, EE. UU., pioner en les operacions de canvi de sexe als Estats Units.

Pinça hemostàtica. Pinça quirúrgica utilitzada en molts procediments quirúrgics per controlar el sagnat.[21]

Una pinça de Pennington, també coneguda com a pinça Duval, és una pinça quirúrgica amb un trau triangular.[22] S'utilitza per a subjectar teixit, particularment durant operacions intestinals i rectals.

Pinça Gompco, utilitzada en circumcisions.

Pinça Mogen, utilitzada en circumcisions ràpides.

Pinça per a ossos[23]

Pinça buldog. Posseeix mandíbules serrades i un ressort de manera que agafara el teixit i romandrà agafada a sutures, teixits o òrgans. El ressort pot ser suau o les mandíbules poden estar recobertes d'un material tou per evitar que el material capturat sigui danyat. Les pinces d'aquest tipus van ser dissenyades per cirurgians entre els quals s'inclouen Johann Dieffenbach i Robert Liston.[24][25]

Serjant de rodets

[modifica]

Els serjants de rodets («spool clamp») - amb mànec o sense – consten d'un eix roscat, generalment d'acer, i dos rodets amb rosca interior. Els rodets poden ser de fusta o de plàstic i poden desplaçar-se en girar sobre l'eix roscat.[26] Si es fan girar en sentit contrari poden prémer o afluixar les peces subjectades. Són freqüents en lutieria.[27][28]

Lleves espirals o excèntriques

[modifica]

En un banc de treball amb traus rodons, és possible subjectar peces amb lleves espirals amb un eix perpendicular.[29] La peça (o conjunt) a subjectar se situa sobre el banc de treball amb perforacions. Dues o més lleves envolten la peça i poden girar sobre l'eix de la lleva. Quan hom fa girar cada lleva contra la peça a subjectar, s'aprofita la força de la lleva contra la peça. El fregament de la lleva, el seu eix i les perforacions permeten una subjecció estable.

Sistemes equivalents de subjecció

[modifica]

Els serjants són dispositius que permeten aplicar una força determinada sobre una peça o conjunt de peces a subjectar. Un dels usos típics dels serjants és la subjecció ferma de les peces quan han de ser encolades.

Falques

[modifica]

Una o diverses falques, introduïdes a pressió entre una peça fixa i el conjunt a subjectar, poden immobilitzar les peces del conjunt.

Elements flexibles

[modifica]

Per exemple, per a encolar les varetes rigidificadores de la taula harmònica d'una guitarra clàssica és possible emprar un conjunt de petits llistons flexibles que, reposant contra una superfície fixa auxiliar i forçades formant un lleuger arc, premen una de les varetes a encolar.[30]

Muntatge forçat de les peces a encolar

[modifica]

La taula harmònica i el fons d'una guitarra clàssica està format per dues peces simètriques encolades per testa. En una primera fase es tracta de dues peces rectangulars de fusta de poc gruix (3-4 mm). El que fa la força per a encolar és l'efecte ressort de les dues meïtats forçades contra dos llistons rectangulars fixos.

Cordill o cordeta de fibra de coco

[modifica]

En la construcció de guitarres clàssiques, un element de fixació senzill i pràctic és un cordill o corda prima que embolica les parts a encolar. La realitat física de les fibres de coco permeten subjectar sense quedar encolades amb força. Un cop finalitzada la funció, la corda de fibra de coco pot enretirar-se sense quedar enganxada a les peces encolades.

Claus, cargols, grapes i similars

[modifica]

La subjecció de peces de fusta pot fer-se mitjançan claus, cargols o grapes.[31] Quan ja no cal mantenir el muntatge immòbil, els elements d'unió poden mantenir-se o desmuntar-se.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Serjant». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 29 octubre 2022]
  2. ↑ «Sargento (Herramienta)» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 7 juliol 2021].
  3. ↑ «Clamps and Vices» (en anglès). ClipArt ETC. [Consulta: 1r setembre 2021].
  4. ↑ «morsetto» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 14 octubre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Diccionari de fusteria». TERMCAT. [Consulta: 15 octubre 2022].
  6. ↑ «Serjant». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 octubre 2022].
  7. ↑ M. Hoße, C. Dahl, H.-D. Schäller und J. Schnitzer: Lexikon der Modellbahn, 6. Auflage. transpress, Stuttgart 1998, S. 180, ISBN 3-344-70755-8
  8. ↑ Wolfgang Nutsch und andere: Fachkunde für Schreiner (12. Auflage), Verlag Europa-Lehrmittel, Wuppertal 1980, Seite 257, ISBN 3-8085-4011-7
  9. ↑ Karl Göttlich: Holz-ABC. Fachbuchverlag, Leipzig 1957, S. 170 f.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Capítol 6. Execució de l'obra». Diccionari visual de la construcció, pàg. 637.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Simpson, Chris. Guía esencial de carpintería (en castellà). Madrid: EDIMAT libros, 2004, p. 120–121. ISBN 9788497644990. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Jackson, Albert; Day, David. Collins Complete Woodworker's Manual (en anglès). Nova York: HarperCollins Publishers, 2005, p. 150–151. ISBN 978-0007164424. 
  13. ↑ «Barlet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  14. ↑ Schwarz, Christopher. Ingenious Mechanicks: Early Workbenches & Workholding. Fort Mitchell, Kentucky: Lost Art Press LLC, 2018, p. 4–8, 100–110. ISBN 978-0-9978702-7-5. 
  15. ↑ Moxon, Joseph; Boston Public Library. «The Art of Joynery». A: Mechanick exercises, or, The doctrine of handy-works : began Jan. 1, 1677 and intended to be monthly continued. Londres: Joseph Moxon, at the sign of the Atlas on Ludgate Hill, abril 1678, p. 56–61. 
  16. ↑ 16,0 16,1 «Holdfasts - How To Make Them Grip Like A Gorilla» (en anglès britànic). The English Woodworker, 28-05-2013. [Consulta: 10 setembre 2020].
  17. ↑ Roubo, André Jacob. “L'”Art du Menuisier: Premiere Partie (en francès). Desaint & Saillant, 1769. 
  18. ↑ Pairó Castellà, Marta. Construcció d'un violí (tesi). Universitat de Vic, 6 octubre 2014, p. 25. 
  19. ↑ Sloane, Irving. Classic Guitar Construction. Bold Strummer, 1989. ISBN 978-0-933224-14-8. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Hartman, Christopher J.; Kavoussi Handbook of Surgical Technique E-Book: A True Surgeon's Guide to Navigating the Operating Room (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 51. ISBN 9780323512220. 
  21. ↑ N Phillips. Surgical Instrumentation. Clifton Park, New York: Cengage, 2010. 
  22. ↑ Schneider, Armin; Feussner. Biomedical Engineering in Gastrointestinal Surgery (en anglès). Academic Press, 2017, p. 229. ISBN 9780128032312. 
  23. ↑ «Bone clamp». Nomenclature for Museum Cataloging. [Consulta: 22 setembre 2022].
  24. ↑ Sonsthagen, Teresa (2013), Veterinary Instruments and Equipment: A Pocket Guide, Elsevier, p. 663, ISBN 9780323263139
  25. ↑ «Liston-type artery forceps, London, England, 1831-1870», 27-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-27. [Consulta: 22 maig 2025].
  26. ↑ Benedetto, Robert. Making an Archtop Guitar. Hal Leonard Corporation, 1994. ISBN 978-1-57424-000-9. 
  27. ↑ «Spool Clamps». Maderas Barber, 20-06-2023. [Consulta: 10 juny 2025].
  28. ↑ Johnson, Chris; Courtnall, Roy. Art of Violin Making. The Crowood Press, 1999-02-01. ISBN 978-0-7198-3166-9. 
  29. ↑ Corporation, Bonnier. Popular Science. Bonnier Corporation, 1982. 
  30. ↑ «Bracing the top: preparing and glueing the braces». Guitar building by hand, 15-03-2013. [Consulta: 10 juny 2025].
  31. ↑ ISAAC, MARTÍNEZ ROJAS; PEÑA, SANTIAGO, VIGNOTE. Tecnología de la madera (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 2006. ISBN 978-84-8476-263-8. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serjant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serjant&oldid=36814996»