Tabula patronatus
_-_Serra_Ferragut.jpg)
Les tabulae patronatus eren taules, especialment elaborades en bronze i destinades a exhibir-se en públic, en les quals s'establia un tractat de patronat segons el dret romà. Així, una població autòctona se sotmetia a la tutoria d'un càrrec polític resident a Roma, en un ambivalent tractat de lleialtat i protecció. Després de la defunció d'un patró, es podia renovar l'acord amb un altre agent per una altra tabula.[1] Se'n coneixen cinc a la península Ibèrica: les dues tabulae patronatus de Bóquer (10 aC/6 dC), una a Sasamón (239 dC), una amb frontó a Cañete de les Torres (247 dC) i una altra a Còrdova (349 dC).[2] Una inscripció trobada a Roma de l'any 222 de fa referència al patronat de Clunia.[3] La Tabula Lougeiorum és també és una tabula patronatus però és d'autenticitat dubtosa.
Referències[modifica]
- ↑ «Una nova Tabula Patronatus de Bocchoris». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 30, 1, 1952, pàg. 632-637.
- ↑ «La recepción de la cultura epigráfica romana en Hispania». La adaptación de las sociedades ibéricas a los modelos romanos, 2003 [Consulta: l'11 setembre 2019].
- ↑ «Tabula patronatus de Caius Marius Pudens Cornelianus». Museus Vaticans. [Consulta: l'11 setembre 2019].