Talau

Talau
Tipus	poble
Localització
	42° 33′ 51″ N, 2° 11′ 44″ E / 42.564167°N,2.195647°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Comuna	Aiguatèbia i Talau
Geografia
Superfície	10,8 km²
Dades històriques
Dissolució	31 desembre 1982
Següent	Aiguatèbia i Talau

Talau ([tə'law]) és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. Fins al 1983 mantingué comuna pròpia.

L'antic terme de Talau és situat^[1] a la zona sud-est i est de l'actual terme al qual pertany. Representa el 36,78% de la seva superfície.

Etimologia

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniæ, explica^[2] que aquest topònim procedeix del mot cèltic talatḭu, derivat de l'arrel talo (front), amb el sufix -ate/-atio.

El poble de Talau

Talau, el poble que fins al 1983 fou cap d'una comuna pròpia, està situat^[3] al nord-est del centre de la comuna, a prop del termenal amb Orellà. És un poble molt petit (pràcticament només l'església parroquial de Sant Esteve) i a penes quatre cases més, el terme del qual tenia també els nuclis de població de Toèvol, Moncles, els Plans i Cabrils, el darrer ara reduït a un sol mas.

Història

Edat mitjana

És esmentat al 874 com a Villa Talatio, en una acta d'adquisició del nounat monestir de Sant Andreu d'Eixalada; és documentat Talacho el 876 i Talazo el 985. Posteriorment, el 1011 apareix en una relació de béns de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, hereva de l'extint monestir d'Eixalada. Ja de ben antic, Talau fou un dels punts importants de la Vall del Foc, vertebrada pel camí de Bagà (que unia Oleta i Creu al Capcir). A més de Talau, la vall aplegava (en un sentit ampli) els llogarets de Moncles, Toèvol, els Plans, Trapa, Cabrils i Ocenys (aquest darrer, en tot cas, a la vall d'Èvol, no pas a la del Cabrils: és a l'actual terme d'Orellà).

Edat Moderna

La importància relativa dels pobles de la vall és indicada en una distribució de censals del 1715: a Toèvol, els Plans i Moncles els toca pagar 22 sous cadascun; Cabrils se'n surt amb 11, i Talau en paga trenta-tres.

Edat Contemporània

Lentament, la vall anà despoblant-se, i l'1 de gener del 1983, Talau va ser annexat a Aiguatèbia, conjuntament amb el mas de Cabrils i els llogarets de Moncles, Toèvol i els Plans, que formaven part de l'antic terme de Talau.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[4]

Evolució demogràfica de Talau entre 1365 i 1789
1358	1365	1378	1424	1709	1720	1767	1789
15 f	15 f	8 f	5 f	14 f	8 f	90 h	18 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Nota:

1789: per a La Vall del Feu, Talau i Moncles.

Demografia contemporània

1793	1794	1800	1804	1806	1820	1826	1831	1836
Evolució de la població
111	116	110	114	123	128	150	145	150


1841	1846	1851	1856	1861	1866	1872	1876	1881
145	125	127	132	137	139	134	119	109


1886	1891	1896	1901	1906	1911	1921	1926	1931
108	105	72	89	85	76	46	43	40


1936	1946	1954	1962	1968	1975	1982
44	49	39	42	25	12	15

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004^[6]

A partir de l'1 de gener del 1983 la seva població queda integrada en la de la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau.

Bibliografia

Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Coromines, Joan. «Talau». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.

Referències

↑ L'antic terme de Talau en els ortofotomapes de l'IGN
↑ Coromines, 1997.
↑ Talau en els ortofotomapes de l'IGN
↑ Pélissier, 1986.
↑ Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
↑ Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

Enllaços externs

Descripció i mapa (francès)

Viccionari

[1] L'antic terme de Talau en els ortofotomapes de l'IGN

[2] Coromines, 1997.

[3] Talau en els ortofotomapes de l'IGN

[4] Pélissier, 1986.

[5] Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.

[6] Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]