Discussió:Nasreddín

Nasserdí

D'on ha sortit aquesta catalanització d'en Juhà? Si un dels noms àrabs és Nasr-ad-Din, el més normal seria catalanitzar-lo com Nasreddí o Nasruddí... o amb l'ena final que tampoc fa tant de mal: Nasreddín o Nasruddín... fins i tot Nasraddín o Nasraddí em semblen més apropiats que aquest misteriós Nasserdí... --CarlesVA (parlem-ne) 01:03, 19 des 2009 (CET)

Nom

Encara sobre el nom, Juhà és documentat molt abans de quan cita l'article. De fet, tot i que com a tipus se l'ha de considerar patrimoni de la humanitat sencera, en el món islàmic (i també fora) diria que és més conegut com Juhà (amb formes derivades) que com a Nasruddín... --CarlesVA (parlem-ne) 01:07, 19 des 2009 (CET)

Mea culpa o Explicacions (i no excuses!) i demanda de consells

Quan vaig escriure aquest article, fa força temps, encara no et coneixia, desgraciadament... Estant immers en l'àmbit francòfon des de fa anys, on el personatge és conegut sobretot com Nasrudin o Nasreddin, vaig buscar referències en català per aquest nom i no vaig trobar-ne cap que em semblés prou estable (cap llibre publicat en aquell moment, almenys que jo hagués trobat i, de tota manera, escrit en cada cas de manera diferent). Així que em va semblar legítim transcriure fonèticament la pronúncia, optant per una grafia fàcil de pronunciar sobretot pels infants, basant-me en tal com es coneix en català el personatge d'Aladí (el so nsr, pronunciat, podria passar per nàsser). És cert que això és utilitzar la Viquipèdia com a font primària (mea gran culpa), però em va semblar un cas excepcional que ho permetia, a causa d'aquesta manca de fonts estables.

Quina versió escollir, ara? Te'n deixo la decisió, tu t'hi coneixes més. Personalment, crec que el nom Nasredín (transcrit com et sembli millor) ha de ser ben present, ja que a vegades se l'anomena mul·là Nasredin i d'altres Nasredin Hodja o Hoca (que m'imagino que és d'on prové Juhà). No sabia que fos tan conegut com a Juhà; potser aleshores hauríem de començar dient "el mestre Nasredín o el Juhà..." (o a l'inrevés)--Hinio (disc.) 13:01, 19 des 2009 (CET)

Sobre l'ús de Joha, que és una catalanització bona al meu parer, a partir de la pronunciació més "real", pots veure aquests contes per a nens editats per La Galera. Juhà seria la forma clàssica/estàndard, però per a una catalanització Joha em sembla correcte, tot i que jo hi posaria l'accent a la à, com per exemple han mantingut els sicilians amb el seu Giufà o els maltesos amb Ġiħan. Em sona que algun dels altres contes és sobre Nasruddín o Nasreddín, però el títol no ho diu i no els tinc a mà, per veure la seva tria, pensada a més per a nens catalanòfons. Sobre quina seria la millor forma? Amb u (com darrerament fan els anglosaxons) ens recorda el nominatiu, segurament també es deu a que (crec) quan prenen aquests mots altres llengües com l'urdú, conserven el nominatiu... tinc la sensació, no ho sé del cert... tanmateix, els francesos tendeixen a posar un so més "neutre" /e/, que no remet a cap dels casos àrabs (nom. u, acus. a, gen. i) i que, de fet, en àrab col·loquial sembla sentir-se (com la e de ben, per exemple). Totes dues opcions tenen coses bones. Potser nosaltres, seguint la tradició llatina, podríem usar la e. Sobre la n final, podem fer com s'ha fet amb Al·ladí, que s'elideix, tot i que etimològicament és un pecat... però el resultat és molt més proper a la nostra llengua. --CarlesVA (parlem-ne) 14:38, 19 des 2009 (CET)

Bé; què et sembla si diguéssim al començament: "El mestre Nasreddín (o Nasreddí, Nasserdí) o en Johà és un personatge mític,..." Més avall ja s'expliquen les altres grafies (de totes n'havia fet redireccions). Em queda una qüestió, però: seguint la idea de simplificar de cara als nens, les dues d són indispensables o posar-ne només una seria fer massa invents? (i el meu Nasserdí, el deixem o és massa heterodox?)--Hinio (disc.) 17:59, 19 des 2009 (CET)

Finalment penso que cal posar en evidència Nasreddín i Joha, perquè tenen referències.--Hinio (disc.) 18:03, 1 gen 2010 (CET)