Tamaricàcies
Tamaricaceae  | |
|---|---|
 Tamarix | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Tamaricaceae Link, 1821 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Tamarix |
.svg){kind=icon}
Les tamaricàcies (Tamaricaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les cariofil·lals (Caryophyllales),[1] dins del clade de les superastèrides, un subclade de les eudicotiledònies.[2] Inclou espècies natives d'Europa, Àsia i Àfrica, especialmente a la zona compresa des de la Mediterrània fins l'Àsia Central.[3]
Descripció
[modifica]Són arbusts, subarbust o arbrets, sovint halòfits, xeròfits o reòfits. Les fulles són petites, de vegades semblants a esquames, sèssils, sense estípules i disposades en espiral. Les flors s'acostumen a agrupar en inflorescències racemoses, simples o compostes, són petites, actinomorfes i habitualment hermafrodites. Al periant, el calze té 4 o 5 sèpals imbricats, ocasionalment connats a la base, i la corol·la 4 o 5 pètals disposats de manera alterna amb els sèpals. A l'androceu hi ha entre 4, 5 o més estams, amb anteres amb dues teques amb dehiscència longitudinal. Al gineceu el pistil és format per entre 2 i 5 carpels, habitualment amb els estils lliures, l'ovari és súper, monolocular, habitualment amb nombrosos òvuls de placentació parietal. El fruit és una càpsula amb dehiscència loculicida que conté nombroses llavors.[4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1821, amb el nom de Tamariscinae, al primer volum de l'obra Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera pel botànic alemany Johann Heinrich Friedrich Link (1767-1851).[6][7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els quatre gèneres següents:[8]
Tamàrix és el gènere més important, aporta 73 espècies,[9] Reaumuria contribueix amb 25,[10] Myricaria amb 13[11] i Myrtama és un gènere monotípic.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 18.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «TAMARICACEAE Link» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ Gaskin, 2003, p. 363.
- ↑ «Flora of China. vol. 13, Tamaricaceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Tamaricaceae Link» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ Link, 1821, p. 291.
- ↑ «Tamaricaceae Link» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Tamarix L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Reaumuria L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Myricaria Desv.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Myrtama Ovcz. & Kinzik.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 gener 2026].
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Gaskin, J. P.. «Tamaricaceae». A: K. Kubitzki i C. Bayer. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. V. Springer, 2003, p. 363-368. ISBN 978-3-540-42873-9.
- Link, Johann Heinrich Friedrich. Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera (en llatí). Berlín: G. Reimer, 1821.
