Vés al contingut

Tanc de combustible extern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un tanc de combustible extern Sargent Fletcher de 330 galons (1.250 litres) en un portaavions de l'Armada dels Estats Units.
Un Boeing F/A-18 Super Hornet amb 5 dipòsits externs que li donen la màxima autonomia.

Un tanc de combustible extern o tanc de combustible llançable[1] és un dipòsit de combustible que s'utilitza en aeronàutica per incrementar l'autonomia de les aeronaus en vols de llarg abast, són reemplaçables i de vegades d'un sol ús.

Els primers tancs externs van ser dissenyats per ser llançats una vegada consumits, abans d'un combat aeri o en cas d'emergència, per tal de reduir pes, millorar l'aerodinàmica i incrementar la maniobrabilitat. Els tancs externs moderns solen ser conservats excepte en cas d'emergència.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Jorge García de la Cuesta Terminología aeronáutica