Teúrgia
Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.
Neoplatonisme[modifica]
Teúrgia significa "treball-diví". El primer ús registrat del terme es troba en el l'obra del neoplatonisme de la segona meitat del segle II titulada Oracles Caldeus (Fragment 153 des Places (París, 1971): 'Els teúrgics no caune sota el destí dels ramats'.[1] La font de la teúrgia de la cultura occidental es pot trobar en la filosofia del neoplatonisme tardà especialment en el filòsof Iamblichus. Altres teúrgics cèlebres van ser , Julià el Teúrg, Proclus i Sirians.
Malgrat que els neoplatonistes són considerats politeostes, ells abraçaven una forma de monisme.
A l'edat mitjana aquesta pràctica va ser considera malèfica i incacceptable. La pràctica de la teúrgia va passar a ser anomenada ars goetia, paraula relacionada amb «bruxeria» i «màgia negra».
En l'actualitat alguns moviments esotèrics han recuperat aquesta pràctica, per exemple ho va fer Aleister Crowley.
Referències[modifica]
- ↑ Cf. "Lewy">Lewy, Hans, Chaldaean Oracles and Theurgy, Cairo 1956, pp. 421-466 (principalment citat de la revisió de Michel Tardieu, Revue des Études Augustiniennes 58 (1978)).